Esports a la neu

14. ACTIVITATS A LA NATURA

2. ELS ESPORTS A LA NEU

2.1 ORIGEN
Les primeres referències històriques que hem trobat es remunten a l'any 2500 a.C. en un gravat de pedra trobat a Noruega en el que es pot veure un caçador amb uns esquís, i a Rússia es va trobar un altre representació d'un caçador entre rens.
Els esports a la neu es van iniciar per la necessitar de l'ésser humà primitiu detraslladar-se d'un lloc a un altre amb comoditat i rapidesa a l'hivern, quan la neu cobria tots el camins.
En Espanya, el primer club d'esquí es va crear en Barcelona en el 1890, el Centre Excursionista de Catalunya(CEC) .

2.2 TIPUS D'ESQUÍS
L'esquí és un esport d'hivern i activitat humana que consisteix a lliscar sobre la neu fent servir esquís; aquest consta de dues disciplines principals:l'esquí nòrdic i l'esquí alpí.
2.2.1 L'ESQUÍ NÒRDIC
Es considera un dels esports més complets, ja que és aeròbic i hi intervenen diferents grups musculars. Es pot practicar a qualsevol indret nevat amb no gaire pendent.

2.2.1.2 ASPECTES GENERALS
La seva finalitat és lliscar el màxim sobre la neu realitzant el mínim esforç.
·Les instal·lacions:
Trobem terrenys plans o de suau pendent queofereixen recorreguts amb la pista preparada i senyalitzacions per facilitar el desplaçament per elles. Hi ha intineraris i rutes marcades amb llocs de socors i refugi. La longitud dels circuits acostuma a estar entre 2 y 50 km.
·L'equipament:
S'utilitza un equipament majoritàriament lleuger. Els esquís mesuren com a màxim 225x5cm i pesen uns 3 kg. Aquests han de tenir fixació a la punta del peui escames a la sola que dificultan el desplaçament cap enrere. En competicions s'acostuma a utilitzar esquís llisos. També es necessiten bastons llargs per realitzar amb més efectivitat els impulsos, incloent-hi la cinta de subjecció i la volandera. Per últim, hem de portar el calçat específic i vestimenta adequada.

2.2.1.2 LA TÈCNICA
·Marxa bàsica o pas alternatiu:
És el moviment tècnicmés comú, el primer que s'ensenya als aficionats, ja que és la base del desplaçament, en pujada i llocs plans. Els passos a seguir per realitzar aquesta modalitat tècnica són:
1. L’esquiador està en l’inici de la fase de lliscar i al final de la propulsió.
2. L’esquiador comença el reagrupament i tot el pes està en el esquí que llisca. El peu que ve de darrere no té pes.
3. Els dos peus sóniguals, però el pes segueix en el esquí que llisca. Abans del final de la lliscada, el genoll es flexiona per pressionar l’esquí i preparar la següent propulsió.
4. És la propulsió i el pes de l’esquiador serà llançat cap endavant, sobre l’altre esquí ara lliscant.
5. Aquest és l’inici de la fase de lliscar
·Marxa d'impuls doble:
És un moviment tècnic que no implica cap acció 'puntada'. S'utilitzaper a qualsevol pendent avall, on l'acció d'empènyer amb les cames es fa impossible. Amb la tècnica i la realització adequada és un moviment efectiu que es pot mantenir durant un llarg període. Els passos a seguir per realitzar aquesta modalitat tècnica són:
1. Tot el cos està lleugerament desequilibrat cap endavant sense aixecar els talons.
2. Quan els pals toquen la neu, els braços estanbloquejades i la part superior del cos recau en els pals.
3. Els abdominals, es contrauen ajudats pels músculs de tot el tronc que empenyen sobre els pals.
4. És llavors quan els braços comencen a empènyer.
5. Els braços segueixen empenyent i passen per sota dels genolls. Aquests són lleugerament doblegats.
6. Hi ha extensió completa del braç cap enrere per guanyar uns centímetres d’empenta.
7.Tan aviat com els pals deixin la neu, l’esquiador s’aixeca per aprofitar el lliscament sense esforç
·Pas de patinador:
Aquest moviment tècnic s'utilitza quan la pendent no és suficient accentuada per fer una de les tècniques esmentades anteriorment. Els passos a seguir per realitzar aquesta modalitat tècnica són:
1. L’esquiador transferències tot el seu pes en l’esquí de propulsió.
2....