Esquema De L'Òpera Del Barroc Fins Al Romanticisme, En Català

L’ÒPERA

L’ÒPERA EN EL BARROC

1. INTRODUCCIÓ | INICIS

* El barroc va coincidir amb una crisi econòmica i espiritual. Aquesta situació social es va reflectir en totes les arts amb una forta tendència a l’expressivitat.
* La realitat es presentava exagerada o deformada. Artísticament, el barroc va ser una època saturada de fantasia y abundància.
* Música escènica.
* L’òpera,d’origen aristocràtic, va néixer a començaments del segle XVII a Itàlia.
* Vincenzo Galilei (~1520-1591) va compondre tres cants per a una sola veu acompanyats de llaüt amb textos de la Divina Comèdia, de Dant.
* Giulio Caccini (1550-1618) va compondre Eurídice, estrenada l’any 1600 amb motiu del matrimoni entre Enric IV i Maria de Mèdici. Amb Eurídice comença la història de l’òpera.* Va començar a gestar-se una concepció tècnica de l’ofici del cantant.

1.1. CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES ÒPERES

* Imitació de la declamació grega, el text predomina sobre la música.
* Reducció de la polifonia renaixentista a una sola veu. Estil recitatiu o rappresentativo, que magnifica l’expressió poètica.
* Acompanyament: clavecí, llaüt o lira. El compositor només escriviaels acords.
* Castrats o castrati.

2. DESENVONVOLUPAMENT DE L’ÒPERA AL SEGLE XVII

2.1. PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XVII

Expansió Europea
Estructura rígida
Esquema general del gènere

* Arguments mitològics o històrics – història grecoromana, exotisme oriental – desenvolupats amb una gran llibertat, generalment a caprici del llibretista.
* Escenes impactants.* Tot tipus de mitjans tècnics.

2.2. ÒPERA ITALIANA

* Claudio Monteverdi (1567-1643), nascut a Cremona, aviar es va establir a Màntua, on va escriure L’Orfeo (1607) – primera obra mestra de l’òpera – per al seu protector, el duc Vincenzo de Gonzaga.
* L’Orfeo presenta totes les característiques d’una òpera i, a més, té un sentit dramàtic vertader.
* Monteverdi va fer possiblela creació de quatre grans escoles:
- Escola veneciana: Caràcter popular
- Escola florentina: Gust més refinat i aristocràtic
- Escola napolitana: Tendència a la comicitat
- Escola romana

2.3. ÒPERA FRANCESA

* L’òpera italiana va trobar algunes dificultats per introduir-se a França, ja que els francesos tenien el seu teatre musical, representat pels ballets de cour – “ballets de cor”–.
* Jean-Baptiste Lully (1632-1687) va ser el primer compositor en oposar-se amb criteri i autoritat a l’òpera italiana. Va ser el gran creador de l’òpera francesa. Les seves aportacions van suposar la conformació de l’obertura com a forma musical.

2.4. ÒPERA ANGLESA

* Mascarades
* Henry Purcell (1659-1695), qui va ser organista de l’abadia de Westminster i compositor oficial dela cort fins a la seva mort. La seva òpera més representativa és Dido i Enees – òpera molt curta, composta per dues àries i uns quants recitatius –.
* En Dido i Enees, Purcell fa un retrat poètic perfecte dels seus personatges.

2.5. ÒPERA ESPANYOLA

* Tonadilla: Intermedi satíric, que acaba generalment amb una dansa espanyola.
* Sarsuela: Conté text narrat i música a les parts méslíriques.
* Antoni Soler

3. EL SEGLE XVIII.

3.1. L’ÒPERA SERIOSA

* A començaments del segle XVIII, Nàpols s’alça amb l’hegemonia de l’òpera italiana.
* Alessandro Scarlatti (1660-1725)
* La representació s’inicia amb una obertura a càrrec dels instruments i no té cap funció dramàtica.
* La figura del director d’orquestra encara no existia, qui feia la seva funció era elprimer violí o el mateix compositor, mentre tocava el clavecí.
* El recitatiu és la part de l’òpera que, pel ritme i les inflexions, s’assembla a un recitat. Es basa en l’acció, serveix perquè el públic comprengui l’argument de l’obra.
* La part més important de l’òpera barroca seriosa és l’ària. Comença amb una introducció orquestral que dóna peu al solista i consta de tres seccions:...