Estructura Quadern D'Aram

Estructura narrativa Quadern d'ARAM
El punt de vista narratiu és molt complex, perquè els diversos capítols no són narrats sempre pel mateix personatge. Les diverses veus narratives tenen una importància desigual:
1) Una narradora editora que es pot considerar una mena d'alter ego de l'autora, atès que explica la gènesi del text (on va decidir que escriuria l'obra i per quins motius, quininterès tenia per a la poesia armènia...) i les circumstàncies que li van permetre disposar d'una fotocòpia del manuscrit que constituirà la part essencial del relat (el fet de conèixer Konstantinos Kondos júnior, el qual li va mostrar el text) i desxifrar-ne alguns enigmes (a quina llengua corresponia la cal·ligrafia, el tipus de text...). A més de justificar el títol del primer capítol de la novel·la,al llarg dels dos primers capítols aquest narrador ofereix dades que il·lustren com va ser creat algun dels personatges i dóna altres indicacions sobre la història que s'explicarà, alhora que agraeix l'ajuda rebuda per part de terceres persones.
El mateix narrador ofereix als lectors una primera imatge del protagonista de la novel·la, Aram, en plena feina com a submarinista amb un altre delspersonatges rellevants del text, Iorgos. Després de la presentació, aquest narrador desapareix fins al capítol 6. Les seves intervencions es poden distingir fàcilment, ja que apareixen entre parèntesis per tal que els lectors no confonguin els seus comentaris amb la intervenció d'un altre narrador: “(Transcric les paraules d'Aram i la traducció dels fulls de diari que va enganxar al quadern...)”.[2]Les darreres pàgines de la novel·la (ubicades després dels dos testimonis escrits que clouen el capítol 7), juntament amb l'epíleg, també corresponen a aquest narrador. Gràcies a aquestes pàgines sabem que la veu narrativa correspon a una dona (“Jo no em vaig quedar prou satisfeta”.[3] Tot i això, les informacions que es donen a les darreres pàgines (quin va ser el destí d'Aram i la seva família,per quina raó el manuscrit va acabar en mans de la família Kondos) no deixen de ser suposicions. Cal tenir en compte que aquest narrador, a diferència dels altres dos, parla sempre dels fets a posteriori, un cop aquests ja s'han esdevingut. A més, els fets als quals fa referència no formen part de la seva història personal, sinó de la d'altres persones, per la qual cosa no ha d'estranyar quemajoritàriament empri la tercera persona gramatical.
2) El narrador protagonista Aram és un narrador intern, atès que és un personatge que forma part de la història. Concretament, es tracta d'un narrador protagonista. Com que explica vivències autobiogràfiques, fa servir la primera persona gramatical. La seva intervenció se circumscriu als capítols 3, 4 i 6, com indica la primera part del nom amb quèes designa cada un dels capítols esmentats («Carnet d'Aram»); aquest títol no encapçala els capítols en què aquest personatge no actua com a narrador.
Quant al punt de vista d'aquest narrador, cal tenir en compte que l'exposició dels fets la fa a partir de la informació de què disposa en cada moment, especialment al principi de la seva narració (“No sé quants quedem, ningú no ho sap ben bé, empenso”;[4] “Només sabem que és a la llista de morts, res més, però qui ho sap del cert?”,[5]), ja que la distància temporal entre el moment en què s'esdevenen els fets i el moment en què són escrits és notablement curta.
Aram combina tècniques narratives tant dels dietaris com de les memòries. Així, malgrat que hi ha moments en què Aram deixa constància escrita del que li ha passat aquell mateixdia (per exemple, les pàgines en les quals Aram exposa la seva estada a Atenes contenen sovint frases que comencen amb “Avui...”), també és cert que Aram escriu retrospectivament, recordant fets que han passat anteriorment. Al capítol 3 compara situacions que ha viscut en el passat (la felicitat de l'antiga vida familiar) amb la duresa de la vida com a refugiat.
A l'inici del relat d'aquest...