Estudi Sele Ant gona

El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica
El personatge mític d’Antígona pertany a una de les dues sagues heroiques més famoses de l’antiguitat, la dels Labdàcides, que van governar molt tràgicament la ciutat de Tebes. Com tots els relats mítics grecs, el seu origen es perd en els temps remots, quan les històries de déus i herois es transmetien de manera oral. Amb l’aparició de l’escripturael mite queda fixat per escrit i els poetes es converteixen en els seus transmissors, donant versions variades i observacions personals.
El mite heroic del rei Èdip i la seva descendència és un dels que més interpretacions ha provocat des de temps antics fins ara, però en la història o la tradició d’un mite hi ha versions privilegiades per la seva qualitat literària i poètica, que han marcattota la tradició posterior. Aquest és el cas de la visió d’Èdip del autor grec Sòfocles. En el cas del relat que ens ocupa, Antígona i la seva desgraciada família van ser una de les fonts d’inspiració més importants per a la tragèdia grega, que feia servir aquestes històries i herois per provocar l’emoció, la compassió i el terror del ser humà i per fer-los servir com a exemples de comportament.La primera font escrita que tenim per conèixer el mite és la tragèdia Els Set contra Tebes d’ Èsquil . Però la font més importat i decisiva són les obres de Sòfocles sobre la saga: Antígona, Èdip rei i Èdip a Colonos. Èdip pertany al llinatge de Cadme. Tots els seus avantpassats van regnar a Tebes. El seu pare és Laios i la seva mare Iocasta. Només néixer, o segons altres autors abans de serengendrat, ja li va caure a sobre una maledicció. Un oracle va dir a Laios que, si tenia un fill, aquest mataria el seu pare i es casaria ambla seva mare. Laios no en va fer cas i va engendrar Èdip i va ser castigar per això i per intentar impedir que es complís
l’oracle. Hi ha diferents versions del que va passar després, però segons Sòfocles el criat de Laios, que havia de desfer-se del nadó, valliurar el nen a uns pastors estrangers i aquests li van donar als reis de Corint, Pòlib i la seva esposa, amb el quals va passar la seva infància i adolescència. En aquest moment es va assabentar de l’oracle, mataràs el teu pare i et casaràs amb la teva mare, i va decidir no tornar a Corint pensant que els reis de la ciutat eren els seus pares. Durant el viatge, es va trobar amb Laios en un camímolt estret i, després d’una baralla amb els heralds per la preferència en el pas, Èdip va matar el rei Laios, naturalment sense saber qui era. Després d’aquest fet, va arribar a Tebes i es va trobar amb l’Esfinx, monstre mig lleó i mig dona, que plantejava enigmes als viatgers i se’ls menjava si no sabien la resposta. Èdip va resoldre l’enigma, el monstre va morir i s’alliberà la ciutat. Èdip vaentrar victoriós a Tebes i, en agraïment al seu salvador, es va casar amb la reina viuda, Iocasta. L’oracle s’havia complert. Amb Iocasta va tenir quatre fills i després va descobrir tota la veritat dels fets. Aquesta revelació, que ell mateix propiciarà, el va convertir en assassí, parricida i incestuós i va significar la catàstrofe del destí d’Èdip. Iocasta se suïcidà i ell s’exilià de Tebes,arrencant-se els ulls, segons Sòfocles. L’acompanyà la seva filla Antígona. Antígona és la filla d’Èdip i Iocasta, i la germana d’Ismene, Etèocles i Polínices. Després que Èdip fos menyspreat i rebutjat pels seus fills, Etèocles i Polínices, per l’incest, i per la mort de la seva mare, els va maleir, vaticinant-los que es partirien el regne, Tebes, amb l’espasa i que es donarien mort mútuament.Foragitat de Tebes, Èdip se’n va anar cap a la regió de l’Àtica, concretament a Colonos, acompanyat per la seva filla Antígona, i més endavant Ismene s’hi va afegir també, per compartir la sort del seu pare. I quan va morir Èdip, van tornar a Tebes. En el repartiment del regne, Etèocles i Polínices, havien de governar un any cadascun. Però un dia Etèocles no va voler cedir el torn de govern que...