Estudio psicometrico

1. INTRODUCCIÓ
L’objectiu del treball és realitzar un estudi psicomètric del BCA (Brief Cognitive Assessment) des del punt de vista de la teoria clàssica. Així, en primer lloc, estudiarem les propietats psicomètriques del BCA (Brief Cognitive Assessment) presentat a una mostra determinada que s’ha extret a partir de la participació de subjectes que nosaltres mateixos hem escogit i queposteriorment s’han transcrit pel professorat en la base de dades SPSS. Aquestes propietats són anàlisi d’ítems, la fiabilitat, la validesa i la baremació. A continuació, s’exposaran el resultats en les anàlisis que s’han considerat que es podien aplicar per a fer-ne la interpretació. Finalment, en l’últim apartat es detallaran les conclusions a partir de la integració de les diferents fontsd’informació.

En primer lloc, cal especificar que s’entén per malaltia psiquiàtrica greu, ja que és un terme molt difús i extens que engloba pacients molt heterogenis i amb necessitats molt heterodoxes. Per això, també és important delimitar correctament la població afectada a partir d’un concens general, conéixe’n les principals característiques per a poder aplicar el diagnòstic i posteriorment, eltractament adequat en cada cas. Les malalties psiquiàtriques greus es caracteritzen per presentar alteracions en el funcionament cognitiu. Quan parlem de deteriorament cognitiu ens referim a la pèrdua de capacitats en funcions tan primàries com l’atenció, memòria, raonament i planificació, flexibilitat mental, psicomotricitat, fluïdesa verbal i llenguatge.

Actualment és un fet provat l’existència dedeteriorament cognitiu en la gran majoria de pacients que pateixen un trastorn esquizofrènic i bipolar. Aquests dèficits estan presents (no sempre en la mateixa intensitat) en els diferents subtipus clínics d’ambdues malalties i tot i que estan principalment relacionades en el marc de l’esquizofrènia també són observades en el trastorn bipolar, si bé tendeixen a mostrar un deteriorament més lleuque els pacients amb esquizofrènia. El deteriorament cognitu en el cas d’ambdues malalties s’ha relacionat directament amb una pitjor qualitat de vida del pacient.

L’avaluació de les funcions cognitives es realitza a través d’exploracions neuropsicològiques a partir de proves estandarditzades que proporcionen una descripció de la capacitat cognitiva que posseeix el pacient en relació altipus de patologia. Aquestes exploracions les realitza un especialista amb el nivell formatiu adequat i la seva administració pot durar entre una hora i hora i mitja.

Una de les clàssiques distincions semiològiques dins l’àmbit de les malalties psiquiàtriques va ser anunciada pel psiquiatra alemany Emil Kraepelin a principis de segle. Kraepelin va diferenciar entre l’esquizofrènia i el trastornbipolar, posant de relleu el deteroriament cognitiu present en la primera i ausent en l’última. Durant anys aquesta diferència va servir com a distinció entre ambdues malalties psiquiàtriques, de manera que el trastorn bipolar tenia un pronòstic més favorable a llarg plaç. Actualment, però, diferents estudis han comprovat que un subgrup de pacients amb aquest trastorn (entre el 5% i el 35%)presenta alteracions cognitives que poden ser independents de les fases simptomàtiques comunes.

Goldstein, Heaton, Boade i Johnson, i Malec (1978) es van centrar en la investigació en el camp dels dèficits neuropsicològics que presenten els pacients esquizofrènics ha evolucionat substancialment en les últimes dues dècades. Va ser a partir dels anys setanta quan es van publicar articles on pacientsamb esquizofrènia obtenien resultats en proves neuropsicològiques molt semblants a les obtingudes per una mostra de pacients amb danys cerebrals . L’arribada de les tècniques de neuroimatge estructurals i funcionals van propiciar un recolzament a aquests punts de vista. “Els primers estudis efectuats amb tomografía computarizada (TC) van mostrar que els pacients esquizofrènics presentaven uns...