Evolució

Informació cosmocaixa; Evolució

Neix la Terra. Fa 5.000 Ma.
Tan vell com el mateix planeta
Fa uns 5.000 Ma, un núvol interestel·lar de pols i gasos procedent de l'explosió d'una supernova es va començar a condensar per l'atracció gravitatòria fins que es va col·lapsar.
Es va formar llavors un protosol centra amb nuclis planetaris al voltant, els quals, al seu torn, van començar a atreurefragments més petits que van originar finalment els planetes del sistema solar. Entre Mart i Júpiter encara queden restes d'aquesta primera etapa de la formació del sistema solar. És l'anomenat cinturó d'asteroides que, de tant en tant arriben a la Terra en forma de meteorits.

Neix la vida
En primer lloc, cal crear un interior i un exterior
La transició de la matèria inerta a la matèria vivacontinua sent un misteri per a la ciència, però es dóna per fet que va començar en una "sopa" primordial en la qual diverses molècules orgàniques s'haurien combinat i organitzat per convertir-se en els primers éssers vius. Eren tan sols petits compartiments envoltats per una membrana i plens d'una solució aquosa concentrada de compostos químics, la unitat mínima de vida: la cèl·lula. Aquestesprimeres formes de vida eren capaces de transformar l'energia química o lumínica per automantenir-se i, utilitzant la seva formació genètica, reproduir-se.

Neixen els ecosistemes
Les primeres aliances
Els bacteris són els éssers vius més senzills i habiten el planeta des de fa uns 3.600 Ma. Aquests organismes van formar els primers ecosistemes: comunitats de bacteris alsfons marins amb forma demonticles anomenats estromatòlits. La part superior està ocupada per bacteris fotosintetizadors i la part inferior, fosca i anòxica, per bacteris fermentadors que s'alimenten de la matèria orgànica procedent de l'estrat il·luminat. Els nivells tròfics de productors i consumidors hi estan ben definits i, per tant, l'estromatòlit constitueix tot un ecosistema. La presència d'estromatòlits fa més de3.500 Ma suggereix l'existència d'una biosfera ben desenvolupada només 1.000 Ma després d'haver-se format la Terra.

Neix l'atmosfera amb O2. Fa 2.500 Ma.
La primera contaminació massiva
L'atmosfera primigènia de la Terra no tenia oxigen. No hi va haver oxigen lliure a l'escena ecològica fins que hi van aparèixer els cianobacteris, que fixaven el CO2 atmosfèric per mitjà de la fotosíntesi iemetien oxigen. L'expansió d'aquests nous bacteris fotosintetizadors va fer que l'atmosfera es fes cada vegada més oxidant, de primer a escala local i més endavant a escala global. Fa uuns 2.00 Ma, el planeta sencer va passar de l'atmosfera anòxica inicial a l'atmosfera oxigenada actual. Una prova geològica d'aquesta evolució és la presència als estrats d'aquesta època de nombrosos dipòsits vermellsd'òxid de ferro deguts a la gran quantitat d'oxigen que va produir aquesta oxidació.

Neix la cèl·lula amb nucli. Fa 2.100 Ma.
I la reproducció sexual
Les cèl·lules amb nucli van evolucionar fa aproximadament 2.000 Ma a partir de cèl·lules sense nucli diferenciat que van englobar altres cèl·lules procariotes amb les quals ja havien establert una relació simbiòtica. Les englobades es vanconvertir en orgànuls com els mitocondris, els cloroplasts i, fins i tot, el nucli d'una cèl·lula més gran.
A partir de 1.800 Ma enrere s'observa una diversificació accelerada de formes vives que s'associa a cicles biològiscs sexuals, que apareixen per primera vegada en els organismes eucariotes com les algues brunes. Els progenitors, a diferència del que ocorre en la reproducció asexual, deixen deperpetuar-se i moren!

Neix l'organisme pluricel·lular. Fa 600 Ma.
Individus semblants ormen una nova individualitat
Els primers organismes formats per més d'una cèl·lula eren poca cosa més que colònies de cèl·lules que amb prou eines es diferenciaven. La complexitat d'aquests organismes van anar augmentant a mesura que les cèl·lules constituents s'especialitzaven i es dierenciaven en teixits i...