Ex men DESCARTES

Exàmen descartes, text 7 pàgina 164 del llibre de filosofia. R. DESCARTES: MM(III)
1.En aquest text podem observar com Descartes exposa l’existència de la substància infinita, que és Déu, com a perfecta i creadora de tot i de la qual les altres dos (extensa i pensant) en precisan. Descartes dona com a evident que la raó no és perfecta ja que dubta, i el dubte és una mancança i arriba a laconclusió de que som criatures imperfectes, i per tant, la idea perfecte de Déu no pot provenir de nosaltres, sinó de un ésser perfecte (infinit) que ens l’ha posat, i aquest ésser és Déu, etern, omniscient, omnipotent i independent. Descartes arriba a aquesta conclusió seguint els principis escolàstics (la causa sempre ha de tenir més realitat que l’efecte.)
2.
Idea: el significat d’idea són lesrepresentacions mentals, els continguts de la nostre consciència. Segons Descartes existeixen 3 tipus: les advantícies, que provenen de la nostre experiència, les fàctiques que es creen a partir de les advantícies (imaginació) i les innates que provenen de la raó.
Substància: és la realitat permanent i estable que existeix per si mateixa de forma independent. N’hi ha de tres tipus: la pensant que ésel ‘’jo’’, la extensa que vindria a ser els objectes exteriors que ocupen l’espai, i la infinita que és Déu i la que realment compleix les caracterísiques de subtància.
3. Descartes descobreix en el jo que pensa tres tipus d’idees. Les adventícies, que són aquelles que semblen provenir de l’experiència del món exterior. Les idees fàctiques: aquelles que la ment construeix a partir de les ideesadventícies. I les idees innates, aquelles que no sembla que puguin provenir de l’experiència ni ser construides a partir d’ella, sinó que són producte exclusiu del mateix funcionament de la raó. Entre les idees innates es troba (segons DESCARTES), la substància, que és el que podem veure reflectit al text. Descartes entén per substància aquella realitat permanent i estable que existeix per simateixa, amb independència de qualsevol altra cosa i que fa de suport de les diferents qualitats. Descartes considera que totes les persones estan formades per substàncies: la substancia pensant, que sería el jo que hem trobat com a evidència indubtable de la nostra recerca, però que no ens permet sortir de nosaltres mateixos, ‘’sóc pensament, i tinc pensaments’’ i la substància extensa, que seria elnostre cos junt amb tots els objectes que tenen la característica de l’extensió (ocupen espai). Descartes, per poder passar del món a la consicència (substancia pensant) al món exterior (extensa) utilitza la substància infinita (Déu) la qual considera perfecta a diferència de les altres dos substàncies, les qual a partir de el raonament de que ja que la raó dubta no és perfecta, i llavors nosaltressom imperfectes, i si nosaltres som imperfectes les subtàncies que ens formen també ho són. I Descartes creu que una subtància imperfecta no pot procedir la idea de substància infinita de forma innata, i que per tant, només un ésser perfecte pot haver posat en nosaltres la idea de perfecció. Per Descartes l’únic ésser perfecte que existeix és Déu, és aquest qui ens ha posat aquesta idea. La qualpertany a les idees innates, aquelles que són producte exclusiu de la raó, els altres dos grups d’idees en els que pensa DESCARTES són les idees adventicies i les factiques. Per arribar a totes aquestes conclusion, DESCARTES té quatre regles en les quals busca la recerca d’uns principis absolutament evidents i la deducció de totes les altres veritats a partir d’aquests. La primera regla diu quecal evitar la precipitació i els perjudicis, la segona regla és que cal fer una anàlisi en parts quan els aspectes d’un problema no siguin evidents per si mateixos, la tercera és la de fer una síntesi deductiva des dels primers evidents fins als problemes complexos, i la quarta és la de fer les revisions de tot el procés. Descartes inicià els seus teoremas a partir del ‘’ Penso, doncs sóc’’...