Examen de selectividad

BAREM DE L’EXAMEN:

Comprensió del text: 3 punts; Anàlisi lingüística del text: 3 punts; Expressió i reflexió crítica: 4 punts.





Tria una d’aquestes dues opcions


















Opció A

Llig aquest text i respon les preguntes següents.



1







5









10









15









2025

Anar-se’n. Anar-se’n, i tornar. Anar-se’n, anar-se’n, i tornar a tornar. Així, sempre així, sempre. Fins
que anar-se’n, un dia, siga anar-se’n, anar-se’n…, i no tornar mai més.

¿És aquest desig constant d’anar-se’n, el sentit del viatge? És el que em mou al viatge?

Anar-me’n era la sola resposta que em venia a la paraula, d’adolescent, quan mon pare em
demanavaquè volia fer per guanyar-me la vida com un home, i jo no sabia què volia dir «guanyar-se
la vida», ni què volia dir «ser un home», però sí que sabia que no volia ser un comerciant de
verdures, com ell.

Aleshores, el verb tenia valor de fugida, de recerca, d’ànsia de saber i de veure món; era un desig
personal pur i simple, un crit de l’ànima jove que no comportava més alliberament que lamateixa
expressió, el fet de dir aquell verb en veu alta davant la figura sagrada del pare.

Ara sé que anar-se’n no és cap fugida, sinó més aviat tot el contrari. Fugir, fuig qui emigra, qui
parteix cap a l’exili, qui escapa d’on és per por, qui se’n va de casa amb voluntat de no tornar-hi mai
més... I jo no vull fugir d’enlloc, jo senzillament me’n vaig de viatge per sentir viu eltemps -tots els
temps-, per sentir-me viu en el temps; no per perdre de vista el que tinc prop, no per deixar darrere i
en oblit qui sóc, sinó per tenir prop el que m’és lluny, sabent-me algú que es fa més ell mentre va de
viatge, perquè el viatge li permet deixar-se seduir l’ànim i l’ànima pel que l’envolta, li permet el
gaudi permanent de cada instant, fins i tot dels somnis.

Viurel’efímer com a totalitat del ser. No importa on, ni cap a on. De viatge. Sempre de viatge.
Ara, espiral amunt, cap a Marràqueix.

Viatjar cap a la llum, cap al sud, cap als altres, amb el cos i l’ànima oberts, cap al desert. I escriure
-que és conèixer-se u mateix i reconèixer-se en els altres- la pròpia experiència del viatge. Perquè
només així el viatge es transforma plenament en el que és, unametàfora de la vida, una forma de
coneixement on tot es fa possible, efímer i etern, personal i transferible.

Aquest llibre vol ser això: una nova i actual interpretació d’aquesta manera d’escriure i d’entendre
la vida. Una mostra dels molts -mil i un?- viatges que té un viatge, en una ciutat, Marràqueix, i en
un país, Marroc. Marroc ve de Marràqueix i no només de paraula.

Un viatgeés com la vida, la vida és com un viatge.



(Josep Piera, Seduccions de Marràqueix, Barcelona: Edicions 62, 2010, p. 11-12)









1. Comprensió del text

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Indica cinc exemples de recursos expressius de caràcter literaripresents al text. [0’5 punts]

d) Identifica la veu o les veus del discurs que hi ha al text. [0’5 punts]



2. Anàlisi lingüística del text

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt; resposta errònia: –0,25]

1. desig (línia 3): sorda o sonora?

2. viatge (l. 3): sorda o sonora?

3. resposta (l. 4): oberta o tancada?

4. verb (l. 10): oberta o tancada?b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques. Indica el tipus d’oració composta que
representen i la funció sintàctica que realitzen. [1 punt]

1. Anar-me’n era la sola resposta que em venia a la paraula (línia 4)

2. i jo no sabia què volia dir “guanyar-se la vida” (l. 5-6)

3. Fugir, fuig qui emigra (l. 11)

4. jo senzillament me’n vaig de viatge per...