Experiment Meselson I Stahl

L'experiment de Meselson i Stahl va ser un experiment dut a terme a Pasadena, Califòrnia, per Matthew Meselson i Franklin Stahl que demostraren que la duplicació de l'ADN era semiconservadora tal icom predeia el model de doble hèlix de l'ADN publicat cinc anys abans. La duplicació semiconservadora significa que quan la doble hèlix de l'ADN és duplicada, cadascuna de les dues hèlixs delsfilaments d'ADN conté un filament íntegrament provinent de l'hèlix original i l'altre de nova síntesi.
La troballa fou comunicada per Max Delbrück el 14 de maig de 1958 i publicada el 15 de juliol d'aquellmateix any en forma d'article científic a Proceedings of National Academy of Sciences, publicació depenent de l'Acadèmia Nacional de Ciències.[1]
El mateix mes que es publicaren aquests resultatsArthur Kornberg et al. treballant a Saint Louis (Missouri), publicaren la primera descripció de com es realitzava la síntesi de l'ADN descrivint la primera ADN polimerasa, la proteïna que catalitzadirectament la síntesi de l'ADN precisament en E. coli, l'ADN polimerasa I. Curiosament la comunicació dels resultats de Kornberg és del 10 d'octubre de 1957, mesos abans a la de Meselson i Stahl.[2]
Taulade continguts [amaga]
1 Hipòtesis de treball
2 Disseny i realització de l'experiment
3 Referències
4 Enllaços externs
[modifica]Hipòtesis de treball



Diagrama de les tres hipòtesispostulades en què es repartien les diferents síntesi d'ADN: Semiconservativa, conservativa i dispersiva.
Un cop revelada l'estructura en doble hèlix complementària de l'ADN gràcies al treball de RosalindFranklin, James Watson i Francis Crick el 1953 restava determinar si aquesta molècula es repartia tal i com havien predit o si ho feia d'altra manera. En un principi es plantejaren tres hipòtesisdiferents:
Semiconservativa. Les dues cadenes de l'ADN "mare" es reparteixen un a cada cèl·lula i una cadena complementaria és sintetitzada a cadascuna d'elles.
Conservativa. Se sintetitza una nova...