expresion escrita de catalan

Si fem un petit comentari sobre el teatre a la Roma del s. III podem observar que usaven màscares com a complements teatrals que es moldejaven amb formes humanes o animals i eren fetes de fang,fusta, pintura espessa, tela o cera. Els actors les utilitzaven per fer evident quin personatge representaven i permetien fer mes d’un paper a cada actor, en una mateixa obra. HI havia un gran nombre demàscares que ja eren habituals i conegudes: de vell, de rei, de reina, de noia, d’heroi, gerrer etc.
La major part dels actors dels teatres romans eren estrangers, esclaus o lliberts i eren gent de pocprestigi social. També hi havia dones actrius i la seva consideració social era ben poc honorable. La compensació econòmica que rebien era bastant baixa, per no dir mínima.
Els romans tenien unagran admiració per la cultura grega fet que va comportar que adaptessin moltes de les seves obres amb aqueta cultura estrangera. Els gèneres que més destacaven eren tragèdies i històries de cavalleriaper la gran acceptació que tenia el públic. Podem destacar també el gènere de la comèdia ja que va tenir grans representants com per exemple Plaute ja que es nodreix dels autors grecs manipulant elsseus textos, traduint-los i barrejant en una mateixa obra diversos arguments i personatges. Curiosament les seves obres han esdevingut models per al teatre posterior .
La finalitat es exagerar elsdefectes humans, ridiculitzar personatges col·lectius, per exemple en la seva comèdia Miles gloriosus (el militar fanfarró).
En conclusió: A pesar que van ser molts els actors i actrius que van exercirla seva activitat en els escenaris durant els segles XVI i XVII, tots ells van deure enfrontar-se amb el problema de la consideració social que concernia a l'ofici en l'època. En parlar de laconsideració social de l'ofici teatral i, en concret, de la dona dins d'aquest ofici, no podem sostreure'ns de la consideració moral que d'ell, i dels actors, es tenia en l'època. És aquest un dels temes...