fòssils
Páginas: 6 (1341 palabras)
Publicado: 9 de abril de 2014
TEMA 1
1.1 L’àmbit del saber
El saber es una aprehensió de la realitat, mitjançant la qual, la realitat queda fixada en un subjecte, expressada, transmesa a altres subjectes, sistematitzada i incorporada a una tradició.
Aprehendre es captar intel·lectualment.
L’ésser humà disposa de dues fonts principals de saber: els sentits i la raó.
Els sentits proporcionen l’experiència bàsicade les coses. Percebem la realitat.
La raó produeix diferents formes de saber, lligades generalment a algun tipus d’experiència. Hi ha 6 tipus de sabers:
El saber comú o ordinari: es funda en “l’experiència de la vida quotidiana”Aquest saber no te pretensió de ser un saber sistemàtic i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de perjudicis.
El saber científic: aquest saber es un sabersistemàtic, rigorós i crític no el diferencia del saber filosòfic. Experimentació i aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat. L’objectiu de formular hipòtesis, lleis, que es poden acceptar o rebutjar empíricament
El saber tècnic: consisteix a saber com fer certes activitats. Persegueix el control i el domini del món. La relació actual entre el saber tècnic i el saber científic esd’interacció.
El saber filosòfic: l’experiència filosòfica s’adquireix pensant. Filosofar és pensar, però no de qualsevol manera, sinó utilitzant la raó de manera crítica i rigorosa, amb la finalitat d’entendre l’estructura fonamental de la realitat i de la pròpia raó.
El saber artístic: esta més vinculat amb la narració que amb l’explicació. Són formes de conèixer la realitat. Amés a més,totes les arts requereixen un “saber fer” per produir aquests objectes artístics tan especials.
El sabes religiós: es tracta del saber sobre “allò sagrat” o “allò diví”.
1.2 El saber científic
La ciència és el conjunt de coneixements, i d’activitats destinades a assolir-los, que es caracteritzen per la intersubjectivitat i a nivell pràctic per la capacitat de fer previsions exactes per unapart de la realitat.
Els dos elements que el diferencien del saber filosòfic va ser l’experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.
Un experiment es un conjunt d’activitats convincentment planificades amb ajuda de fórmules matemàtiques, amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.
Hi ha dos tipus de ciències:
Segonsel mètode:
1. Formals: són aquelles que no es refereixen a fets de l’experimentació sinó que es preocupen de les formes de raonament. Per tal de treballen amb realitats formals. ( Matemàtiques, lògica )
2. Empíriques: basades en l’experimentació. ( Física, geologia, historia, botànica )
Segons l’objectiu:
1. Naturals: les que es refereixen a fenòmens, coses o esdeveniments de la natura. (Astronomia, meteorologia, biologia )
2. Humanes i socials: les que estudien les relacions entre els essers humans i els productes d’aquestes relacions. ( Economia, historia, antropologia )
Les característiques de les ciències empíriques són:
Sistema: conjunt ordenat de coneixements entre els quals s’estableixen relacions.
Parteixen de fenòmens o esdeveniments observables, apercebibles perels sentits.
Plantegen hipòtesis que intenten explicar aquest fenòmens tot raonant-ne les causes i les conseqüències.
Busquen regularitats en la natura que expressen amb lleis i teories i han de permetre explicar que passa i fer prediccions sobre que passarà.
Estan especialitzades, cada branca s’ocupa d’una part de la realitat per poder aprofundir en el seu coneixement.
Volen ser objectives iper ser-ho apliquen amb rigor el mètode que els és propi.
Busquen la veritat a partir de dades de la experiència.
Son històriques, és a dir, canvien amb el temps.
Són revisables i dinàmiques, no estan del tot acabades.
Són racionals, és a dir, fan servir les regles de la lògica.
Són autònomes, que tenen un cert grau d’independència propi del camps d’objectes que estudien i per els seus...
1.1 L’àmbit del saber
El saber es una aprehensió de la realitat, mitjançant la qual, la realitat queda fixada en un subjecte, expressada, transmesa a altres subjectes, sistematitzada i incorporada a una tradició.
Aprehendre es captar intel·lectualment.
L’ésser humà disposa de dues fonts principals de saber: els sentits i la raó.
Els sentits proporcionen l’experiència bàsicade les coses. Percebem la realitat.
La raó produeix diferents formes de saber, lligades generalment a algun tipus d’experiència. Hi ha 6 tipus de sabers:
El saber comú o ordinari: es funda en “l’experiència de la vida quotidiana”Aquest saber no te pretensió de ser un saber sistemàtic i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de perjudicis.
El saber científic: aquest saber es un sabersistemàtic, rigorós i crític no el diferencia del saber filosòfic. Experimentació i aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat. L’objectiu de formular hipòtesis, lleis, que es poden acceptar o rebutjar empíricament
El saber tècnic: consisteix a saber com fer certes activitats. Persegueix el control i el domini del món. La relació actual entre el saber tècnic i el saber científic esd’interacció.
El saber filosòfic: l’experiència filosòfica s’adquireix pensant. Filosofar és pensar, però no de qualsevol manera, sinó utilitzant la raó de manera crítica i rigorosa, amb la finalitat d’entendre l’estructura fonamental de la realitat i de la pròpia raó.
El saber artístic: esta més vinculat amb la narració que amb l’explicació. Són formes de conèixer la realitat. Amés a més,totes les arts requereixen un “saber fer” per produir aquests objectes artístics tan especials.
El sabes religiós: es tracta del saber sobre “allò sagrat” o “allò diví”.
1.2 El saber científic
La ciència és el conjunt de coneixements, i d’activitats destinades a assolir-los, que es caracteritzen per la intersubjectivitat i a nivell pràctic per la capacitat de fer previsions exactes per unapart de la realitat.
Els dos elements que el diferencien del saber filosòfic va ser l’experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.
Un experiment es un conjunt d’activitats convincentment planificades amb ajuda de fórmules matemàtiques, amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.
Hi ha dos tipus de ciències:
Segonsel mètode:
1. Formals: són aquelles que no es refereixen a fets de l’experimentació sinó que es preocupen de les formes de raonament. Per tal de treballen amb realitats formals. ( Matemàtiques, lògica )
2. Empíriques: basades en l’experimentació. ( Física, geologia, historia, botànica )
Segons l’objectiu:
1. Naturals: les que es refereixen a fenòmens, coses o esdeveniments de la natura. (Astronomia, meteorologia, biologia )
2. Humanes i socials: les que estudien les relacions entre els essers humans i els productes d’aquestes relacions. ( Economia, historia, antropologia )
Les característiques de les ciències empíriques són:
Sistema: conjunt ordenat de coneixements entre els quals s’estableixen relacions.
Parteixen de fenòmens o esdeveniments observables, apercebibles perels sentits.
Plantegen hipòtesis que intenten explicar aquest fenòmens tot raonant-ne les causes i les conseqüències.
Busquen regularitats en la natura que expressen amb lleis i teories i han de permetre explicar que passa i fer prediccions sobre que passarà.
Estan especialitzades, cada branca s’ocupa d’una part de la realitat per poder aprofundir en el seu coneixement.
Volen ser objectives iper ser-ho apliquen amb rigor el mètode que els és propi.
Busquen la veritat a partir de dades de la experiència.
Son històriques, és a dir, canvien amb el temps.
Són revisables i dinàmiques, no estan del tot acabades.
Són racionals, és a dir, fan servir les regles de la lògica.
Són autònomes, que tenen un cert grau d’independència propi del camps d’objectes que estudien i per els seus...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.