fal·làcies

ALGUNES FAL·LÀCIES NO FORMALS

Fal·làcia «ad verecundiam»: Defensar una conclusió apel·lant a algú que es considera una autoritat en la matèria, però sense donar raons que la justifiquin. Exemple: ‘les noies són més intel·ligents que els nois perquè ho han dit a la televisió’.
Fal·làcia «ad hominem»: Atacar les opinions d’una altra persona o d’un grup, desacreditant la persona perdesacreditar l’argument. Exemple: ‘els ecologistes diuen que hi ha canvi climàtic però tothom sap que els ecologistes són uns exagerats’.
Fal·làcia «ad baculum» (‘a la força’): Usar el poder d’algú per establir la veritat d’un raonament, de manera que les amenaces passen per bones raons. Exemple: ‘si no ho aproves tot, no pots sortir el cap de setmana’.
Fal·làcia «ad ignorantiam»: Exigir a l’adversarique admeti la prova al·legada o que n’ofereixi una altra de millor. Exemple: ‘ningú ha pogut demostrar que Déu no existeixi, per tant, has de creure que existeix’.
Fal·làcia «ad populum»: Consisteix a excitar sentiments o emocions invocant fets circumstancials, dir que la massa vol sentir o que, al contrari, se sap que produeixen por. Exemple: esmentar la guerra civil cada cop que es parla sobrepolítica.
Fal·làcia del «consensum gentium» (consens universal) o «ex populo»: Demana acceptar la veritat d’una opinió perquè ‘tothom’ o ‘la majoria’ de les persones la defensen. Exemple: ‘El festival d’Eurovisió és meravellós’, ‘Tele5 pot fer acudits contra els catalans perquè té molta audiència a Catalunya’, ‘tinc raó perquè tinc vots’.
Fal·làcia de l’«argument circular»: En què les causes iles conseqüències no es diferencien. Exemple: en el darwinisme social es pressuposa que algú és més ben adaptat perquè ha triomfat i que, alhora, ha triomfat perquè està més ben adaptat.
Fal·làcia del «fals dilema»: En que les diferents opcions es redueixen tan sols a dues i se’ns demana triar sense acceptar que hi puguin haver possibilitats alternatives. Exemples: ‘si no ets part de la solucióets part del problema’, ‘cal triar entre llibertat o seguretat’.
Fal·làcia de la «falsa analogia»: En què es comparen dues coses que només tenen semblances superficials, pretenent que també són iguals en aspectes més profunds. ‘Si prohibir l’alcohol no va servir per eliminar el seu consum, prohibir el tràfic d’armes tampoc les eliminarà’.
Fal·làcia de la «pregunta complexa»: Quan una preguntacomporta suposicions no demostrades. Exemple: ’¿us penediu d’aquest crim horrible?’ (pressuposa que l’interlocutor ha comès el crim). Es famosa la pregunta atribuïda a un jutge anglès que preguntà a l’acusat: ‘¿ha deixat vostè de colpejar la seva esposa?’ (tant si respon que si com que no, l’acusat està perdut).
Fal·làcia «secundum quid» o de generalització apressada : Quan s’infereixenconclusions de manera massa ràpida: ‘en Joan és alt i el seu pare és alt, per tant a la família tots deuen ser alts’ (potser la mare o els germans no ho són). Molts sondejos i estadístiques que publica la premsa cauen generalització apressada.
Fal·làcia «de composició»: Quan es barregen elements diferents cadascun dels quals pot ser correcte per ell mateix però que no són consistents quan es deriven undels altres o quan es barregen nivells de discurs. Exemple: ‘ajudar els altres és bo i cal fer-ho eficaçment a través d’una ONG’.
Fal·làcia del «pendent relliscós»o de l’«efecte dominó»: en què s’argumenta que si es permet que succeeixi A també succeirà B i això portarà C que farà inevitable D, etc, de manera que no s’ha de permetre A. Exemple: ‘Si deixo anar al meu fill a la discoteca,s’acostumarà a sortir de nit, coneixerà gent desagradable, prendrà drogues, tornarà tard i tindrà un accident, per tant li prohibeixo anar a la discoteca’.


Exercicis
Indica el tipus de fal·làcia.

1 En èpoques de crisi els sous no són gaire elevats i veiem mol malament que els diners se’n vagin en impostos. Com més serveis, més impostos s’han de pagar. L’estalvi és el nostre gran problema; per...