Les Fal·Làcies (Catalan)

Unitat 6: les fal·làcies
1. Les regles de la racionalitat: la lògica informal
2.1. Les fal·làcies
Hi ha una especialitat de l’ oratòria que consisteix en intentar convèncer als altresutilitzant unes determinades formes de raonar, definides com a persuasives i com a convincents, però que són incorrectes i solament tenen l’ objectiu d’ intentar convèncer a l’ interlocutor, això és elque anomenen fal·làcies.
2.2.1. Sofisme
Es pot definir com a Sofista aquell qui coneix un conjunt d’ argumentacions i té una determinada capacitat per a poder arribar a manipular i aenganyar als altres, aquesta persona n’ és conscient i té l’ objectiu d’ enganyar a unes determinades persones. El mot de sofisme ve derivat dels filòsofs sofistes que gràcies al seu saber enciclopèdic i alseu virtuosisme en l’ ús del llenguatge eren especialitzats en enganyar a persones, el primer filòsof en estudiar les fal·làcies va ser Aristòtil.
2.2. Les bones i males practiques en l’ ús del’ argumentació
Es coneix com a l’ art de la retòrica aquella capacitat per a poder expressar-se correctament, hi han un conjunt de bones i males pràctiques.
En quant a bones practiques són aquellsfactors com l’ actitud i elements del propi discurs que donen un determinat suport al nostre concepte. També hi han les males practiques on podem destacar la persuasió.
Hi han un conjunt d’estratègies que poden donar una certa convicció al nostre discurs:
* Temes asseguradors: Presenten la posició de l’ orador com a indubtable i intenten que l’ interlocutor, davant de tanta seguretat, nobusqui raons per a la justificació.
* Temes protectors: Pretenen fer entendre que no hi ha res segur per l’ ésser humà amb l’ objectiu d’ intentar inutilitzar qualsevol argument en contra, presentauna idea totalment en contra dels temes asseguradors.
* Altres tipus de temes: Presentant probabilitat o relativitzant els conceptes.

2.3. Els tipus de fal·làcies
S’ ha de distingir les...