Feudalisme

Feudalisme: s.XI,XII,XIII.
Poesia medieval. La poesia trobadoresca.
Els trobadors:
La lírica trobadoresca va tenir el seu origen a les corts occitanes del s.XII. Va ser la primera mostra de poesia culta expressada en una llengua romànica, l'occità, i va constituir la base de la lírica europea. Va gaudir d'un prestigi molt gran i la seva poètica es va estendre i es va imposar per tota laRomània.
No és estrany, doncs, que els primers poetes catalans adoptessin la llengua i la tradició trobadoresques. Diversos factors van afavorir aquest fet: la proximitat geogràfica, l'afinitat lingüística i els lligams polítics que es van establir entre les corts occitanes i catalanes.
La poesia catalana es va iniciar amb la producció dels trobadors catalans, que escrivien en llengua occitana. Aquestacircumstància es va prolongar fins al s.XV amb Ausiàs March, que s'expressava en català i que va trencar definitivament amb la tradició trobadoresca.
La prosa s'escrivia en llengua catalana, la poesia de caràcter culte utilitzava l'occità.
La lírica trobadoresca:
El compositor i l'intèrpret:
Els trobadors eren els compositors de les composicions escrites en occità. Escrivien poemes perquè fossincantats, havien de disposar d'una formació sòlida literària i musical. Els trobadors tenien un prestigi molt gran i eren ben considerats en la societat feudal, molt estratificada. N'hi havia que ho feien per guanyar-se la vida i altres que ho feien per plaer. La informació sobre els trobadors ens ha arribat a través de les vides i les razós.
Els trobadors componien la lletra i la música de les sevescançons, mentre que els joglars les interpretaven davant un auditori amb l'acompanyament d'un instrument musical. No hem de confondre les funcions dels uns i dels altres, ja que pertanyien a grups diferents, pel que fa a la consideració social com a la formació i la cultura. Els joglars eres persones que es dedicaven a entretenir i a divertir tota mena de gent. Alguns trobadors tenien al seu serveiun o més joglars encarregats de divulgar les seves composicions.
Els principals representants:
En total hi ha documentats vint-i-quatre trobadors catalans. Els més rellevants, contemporanis dels trobadors occitans, van ser Guillem de Berguedà i el rei Alfons de Cast. Els altres que ja pertanyien al s.XIII, són Guillem de Cabestany, Huguet de Pataplana, Ramon Vidal de Besalú, Cerverí de Girona iJofre de Foixà, entre d'altres.
Els gèneres poètics:
La cançó: Va ser el gènere per excel·lència de la poesia trobadoresca i el vehicle més important de la poesia amorosa. Disposava d'una melodia pròpia i tenia de cinc a set cobles més una tornada (estrofa més curta que tancava el poema i on hi apareixia el senyal amorós). El senyal era el nom secret mitjançant el qual el trobador feia referència ala dama.
El sirventès: Era el vehicle d'atac, la ira, la polèmica literària o política. Es cantava aprofitada la melodia d'una cançó ja existent i coneguda, cosa que en permetia una difusió més gran i ràpida. Segons el tema es classificava com a sirventès moral, personal, polític o literari.
El plany: Era el gènere per mitjà del qual un trobador es lamentava per la mort d'un personatge important,generalment el seu senyor.
L'alba: Era un poema amorós que expressava l'enuig de dos amants que havien de separar-se després de passar la nit junts. També hi intervenia en aquesta composició el guaita, fidel i lleial company del cavaller, que vigilava que els amants no fossin sorpresos pel gilós (el marit de la dama) o pels lauzengiers (els murmuradors que espiaven la dama i n'informen al marit),i els avisava de matinada quan s'havien de separar.
La pastorel·la: Era una composició amorosa que descrivia la trobada i el diàleg entre una pastora i un cavaller que intentava seduir-la.
La tençó o joc partit i el tornejament: Eren gèneres que expressaven debats entre trobadors.
L'amor cortès o fin'amors:
Els poemes amorosos dels trobadors sempre presentaven la mateixa situació: una dama...