Fggdhok

Quina relació?
Dues escenes pròpies d’un bosc: a l’esquerra, arbres que creixen cercant la llum; a la dreta, una abella carregada de pol·len que liba el nèctar de la flor d’un arbust.

1. A quin estrat del bosc correspon cada imatge?
-Segons el text, la imatge de l’esquerre es tracta d’arbres que creixen cercant la llum. Aquesta informació ens permet deduir que es tracta de capçadesd’arbres, i que per tan, l’estrat representat és l’arbori.
-La imatge de la dreta, corresponent a una flor d’un arbust, representa l’estrat arbustiu; aquest tipus d’estrat inclou les plantes herbàcies i arbustos que s’eleven unes desenes de centímetres del sòl.

2. Determina, en cada cas, si es tracta d’una relació intraespecífica o interespecífica.

-En el cas de l’estrat arbori es podria tractard’una relació intraepecífica ja que, arbres de la mateixa especia lluiten per a un mateix recurs, la llum. Tot i així també es podria donar una relació interespecífica en el cas de que els arbres no fossin de la mateixa espècie.
-En la imatge de la dreta, on hi podem trobar una abella i una flor, és traca d’una relació interespecífica. Aquest tipus d relació es deu a que es relacionen dos éssersd’espècies diferents.

3. Explica, en cada cas, de quin tipus de relació es tracta concretament.

-En el cas dels arbres es tracta d’una relació de competència ja que els diversos arbres competeixen per un recurs, la llum.
-En el cas de la imatge de la dreta, la relació que s’estableix és el mutualisme. Aquest tipus de relació es deu a que l’abella s’alimenta dl pol·len de les flors i l flor entreu profit ja que l’abella la pol·linitza. Les dues especies en surten beneficiades en alguna de les funcions que duen a terme.

4. Dóna dues raons que justifiquin per què la diversitat dels boscos és important.

-La divrsitat dels boscos permet la formació de cadenes alimentàries i, a si mateix de xarxes tròfiques, importants per dur a terme el cicle de

LLADRES DE DEFENSES

Elsnudibranquis, uns mol·luscs marins semblants als llimacs, són animals molt ben protegits. Hi ha espècies que s’alimenten de diversos tipus de d’anemones de mar, animals que tenen cnidòcits, cèl·lules urticants proveïdes d’un agulló verinós. El mol·lusc menja els tentacles de l’anemone sense que es “dispari” l’agulló, i els cnidòcits s’acumulen al nudibranqui. Si algun depredador es posa en contacte amb elmol·lusc, rebrà la fiblada dels cnidòcits que el nudibranqui ha “robat a l’anemone.

Les erugues de les papallones monarca s’alimenten també d’unes plantes els teixits de les quals contenen unes substàncies tòxiques. Aquestes substàncies, que s’acumulen al cos de la papallona monarca, són inofensives per a les erugues, però són tòxiques i tenen un gust desagradable per als ocells.

1. Observala coloració del nudibranqui i de la papallona. Quina estratègia utilitzen per evitar ser depredats?
Tots dos animals utilitzen l’estratègia del mimetisme. Gràcies a aquesta estratègia, es poden confondre els colors de la natura amb els de la papallona i per tan, aquesta té menys possibilitats de ser depredada. En el cas del nudibranqui, la seva coloració blanca amb taques li permet tambéconfondre’s amb el medi per poder evitar ser depredat.

2. Explica algun altre exemple d’animals amb coloracions aposemàtiques.
Algunes serps verinoses, que els resulta més eficaç no passar desapercebudes, tenen una coloració negre i groga. Aquest tipus de coloració els permet ser més vistoses i les permet advertir dels seu perill a altres animals.

DOS EXEMPLES DE SUCCESSIÓ

1. Tria und’aquests dos casos de formació d’una comunitat i explica les diferents etapes de l’establiment de nous organismes fent servir els teus coneixements sobre la successió ecològica. En aquesta explicació han de figurar els termes colonització, poblacions, espècies pioneres, comunitat, estrategues de la k i maduresa.

Al tractar-se d’una gravera abandonada, podria ser que en temps enrere hagués...