Fibromialgia

1. Introducció

La fibromiàlgia és una síndrome crònica que es caracteritza per un dolor difús, cansament i altres símptomes. No és contagiosa, i recents estudis semblen indicar que pot haver-hi una predisposició genètica.
Encara hi ha molts dubtes al voltant de la natura de la malaltia i actualment no hi ha cura, encara que existeixen formes de millorar la vida dels afectats.
Fins i tot enl'actualitat, pel seu desconeixement i dificultat de tractament, alguns professionals de la medicina s'han mostrat escèptics o han rebutjat l'existència de la malaltia malgrat que aquesta va ser reconeguda com a tal al 1982 per l'OMS.
Afecta majoritàriament a dones en una proporció de 3-5:1 i algunes estadístiques assenyalen que podria afectar el 5% de la població, i en edats compreses entre els25 i els 45/50 anys, amb nivell d'estudis bàsic i renda familiar mitja-baixa. Afecta gairebé totes les àrees de la salut: metges de família, reumatòlegs, fisioterapeutes, traumatòlegs, homeòpates, osteòpates, psiquiatres i psicòlegs. Això comporta diferents camps d'estudi, amb les seves particularitats i diferències doncs la fibromiàlgia comporta una disminució significativa en la freqüència itipus d'activitats quotidianes, llargs períodes de repòs, limitacions físiques, absentisme laboral i impacte econòmic, problemes d'insomni i cansament, problemes familiars, reducció en la quantitat de contactes socials, ús excessiu de fàrmacs i de serveis mèdics, canvis emocionals com l'ansietat, depressió o irritabilitat, i canvis cognitius com problemes en la concentració i en el processament irecuperació de la informació.





2. Causes

Les causes de la fibromiàlgia són desconegudes. Tot i que, hi ha certs factors que poden estar relacionats amb aquest trastorn. La fibromiàlgia s’ha relacionat amb:
Esdeveniments estressants o traumàtics com accidents automobilístics.
Lesions recurrents.
Malestars o dolors crònics (coll i esquena).
Certes malalties (Malaltia de Lyme).Depressió.
Trastorn del son.
Hipotiroïdisme (baixa activitat de la tiroide).

La fibromiàlgia també pot donar-se per si sola. Alguns científics creuen que l’origen d’aquesta pot ser genètic. Els gens poden fer que una persona tingui fortes reaccions de dolor davant de coses que altres persones no consideren doloroses.
Les possibles causes o desencadenants de la fibromiàlgia abasten:
Trauma físico emocional.
Una resposta anormal al dolor: les àrees en el cervell que són responsables del dolor poden reaccionar de manera diferent en els pacients amb fibromiàlgia.
Alteracions del son.
Infecció, com un virus, encara que no s'ha identificat cap.

3. Símptomes
Els símptomes definitoris de la fibromiàlgia són: dolor crònic generalitzat, fatiga, trastorns del son, i dolor augmentat enresposta a la pressió tàctil. Altres símptomes poden incloure formigueig a la pell (parestèsia), espasmes musculars perllongats, debilitat en les extremitats, dolor en els nervis, contraccions musculars, palpitacions, i trastorns funcionals de l'intestí.
Molts pacients experimenten una disfunció cognitiva, que es pot caracteritzar per una alteració en la concentració, problemes en la memòria acurt i llarg termini, la incapacitat de realitzar diverses tasques, sobrecàrrega cognitiva, i la disminució de la capacitat d'atenció. La fibromiàlgia s'associa sovint amb l'ansietat i els símptomes depressius.
Les àrees del dolor s'anomenen punts de sensibilitat, els quals es troben en el teixit tou de la part posterior del coll, les espatlles, tòrax, la regió lumbar, malucs, els barbs, els colzes iels genolls. El dolor s'irradia després des d'aquestes àrees.
El dolor es pot sentir com profund (punxant).
Les articulacions no afecten, tot i que el dolor pot sentir-se com si provingués d'elles.
Les persones amb fibromiàlgia tendeixen a despertar amb dolors i rigidesa en el cos. Per a alguns pacients el dolor millora durant el dia i empitjora durant la nit, altres presenten dolor tot el...