figuras retoricas

Al·literació: Repetició d’un so o més dins un vers o bé dins una seqüència breu. El seu efecte pot ser eufòric o cacofònic.
Onomatopeia: Imitació, mitjançant la fonètica, d’un so o d’un sorollnatural
Paronomàsia: Utilització en un vers o en una seqüència breu, de dues paraules de forma idèntica o molt semblant, però de significats diferents.
Anàfora: Repetició d’una o diverses paraules al’inici d’un seguit de versos o frases.
Asíndeton: Supressió interaccionada de les conjuncions que uneixen paraules o frases, generalment coordinades.
Encavallament: Trencament de la unitat d’unaoració per la pausa llarga a final de ver: l’oració ha de continuïtat al vers següents.
Enumeració: Acumulació d’una sèrie d’aspectes referits a una mateixa cosa.
Hipèrbaton: Alteració de l’ordregramatical habitual dels elements l’oració.
Paral·lelisme:Repetició d’una mateixa estructura en dos o més versos, en dues o més estrofes o en dues o més seqüències breus.
Polisíndeton: Repetició d’unaconjunció coordinant davant els membres d’una enumeració. ÉS el fenomen contrari a l’asíndeton.
Quiasme: Repetició d’una mateixa estructura però amb un encreuament dels elements sintàctics.
Antítesi:Relació d’oposició, dins la mateixa frase, de dos mots o dues expressions de sentit contrari.
Apòstrofe: Invocació d’un ser real o imaginari.
Epítet: Adjectius que remarca una qualitat que éspropòsit (inherent) del substantiu.
Exclamació: Forma emfàtica d’expressar diversos sentiment. Va acompanyada de signes d’exclamació i sovint d’interjeccions.
Hipèrbaton: Deformació de la realitat permitjà de l’exageració.
Interrogació: presentació duna afirmació o d’una negació en forma de pregunta. (retorcia)
Ironia: Expressió d’una intenció amb unes paraules uns pensaments de significaciódiferent o contrària. (sarcasme).
Paradoxa: Unió de dues idees aparentment oposades o contradictòries, però que en el fons expressen quelcom veritable: L’oximoron: que es presenten dos mots...