Figures retòriques.
Páginas: 7 (1662 palabras)
Publicado: 25 de enero de 2015
Figures retòriques:
1. Adínaton: És una hipèrbole impossible o una enumeració d'exageracions que fan que no sigui viable allò que s'explica o descriu.
Quan les vaques volin
2. Al·legoria: Consisteix en desenvolupar una successió d’idees, de manera que expressin simultàniament un sentit directe i un de figurat.
Els llençols eren de plaers, i el cobrellit era de llanguiments, i el coixí erade plors.
3. Al·literació: Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.
Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.
4. Anacolut: és una figura retòrica que consisteix en la manca de coherència sintàctica en la construcció d'un període.
Els homes que defensen uns principis,totes les conseqüències són acceptades.
5. Anadiplosi: Repetició d’una o diverses paraules al final d’un vers i al començament del següent.
Comencen a dir-los mofes,
Mofes els hi van tornant...
O dures fletxes de mon fat rompudes,
Rompudes per ferir més doloroses.
6. Anàfora: Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit idonar-li simetria.
Enrere, molt enrere,
hi ha una closa entre parets...
Enrere, molt enrere,
hi ha un camí de profundes roderes...
7. Anagrama: consisteix en la transposició de les lletres d’una paraula per crear paraules completament diferents.
Anagrama > amagaran
8. Antítesi: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.
tindreu els ulls vessant
iles mans buides!
9. Apòcope: és un fenomen fonètic que consisteix en l'elisió de fonemes a final de paraula.
fotografia > foto
col·legi > cole
digues+me > digue'm
10. Apòstrofe: Interpel·lació que es fa directament i de manera intensa a algú altre, que pot ser un personatge absent o present, un element personificat, un concepte abstracte o imaginari i, fins i tot, el lector.
Abril, noet torbis! Pren volada.
11. Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).
Veieren el mot anorreat,
desfet,
tancat,
blasmat,
privat de l’aire l’envolta.
12. Comparació: Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.
La pell delmar, de mocadors farcida,
sembla guarnir-se per al nostre comiat.
13. Derivació: Utilització de paraules amb la mateixa arrel. Quan la paraula que es repeteix és un verb, s’anomena poliptoton.
Tinc por de les formigues
formiguejant pel capciró de l’univers.
14. Dilogia: Ús d’una paraula o locució que, dins d’una mateix enunciat, pren alhora dos sentits diversos.
15. El·lipsi: omissiód’algun element de la frase.
No diguis mai burro a ningú que no ho sigui més que...
16. Encadenament: Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.
Hem fet un camí extens, i ja em diràs
on és la boira que amagava el sol.
Quin munt d’instants viscuts en temps escàs!
17. Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements...
Drap dela pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
18. Epanadiplosi: Començar i acabar un vers o frase amb la mateixa paraula.
Derrota sempre l’enemic que no et deixa vèncer, venceràs. Derrota, doncs, la derrota.
19. Epífora: Repetició d’una o diverses paraules al final de frasessuccessives.
De pares pobres, nasquérem pobres i morirem pobres si la vida no ens ofereix riqueses.
20. Epímone: Reiterar diverses vegades un mateix vers i, també, repetir de manera contínua una mateixa paraula per subratllar-ne el contingut, sense distribució fixa.
I la mort no es refreda, va passant
al costat d’aquell fred
que és tan fred i és el fred de la vida.
21. Epítet: Adjectiu...
1. Adínaton: És una hipèrbole impossible o una enumeració d'exageracions que fan que no sigui viable allò que s'explica o descriu.
Quan les vaques volin
2. Al·legoria: Consisteix en desenvolupar una successió d’idees, de manera que expressin simultàniament un sentit directe i un de figurat.
Els llençols eren de plaers, i el cobrellit era de llanguiments, i el coixí erade plors.
3. Al·literació: Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.
Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.
4. Anacolut: és una figura retòrica que consisteix en la manca de coherència sintàctica en la construcció d'un període.
Els homes que defensen uns principis,totes les conseqüències són acceptades.
5. Anadiplosi: Repetició d’una o diverses paraules al final d’un vers i al començament del següent.
Comencen a dir-los mofes,
Mofes els hi van tornant...
O dures fletxes de mon fat rompudes,
Rompudes per ferir més doloroses.
6. Anàfora: Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit idonar-li simetria.
Enrere, molt enrere,
hi ha una closa entre parets...
Enrere, molt enrere,
hi ha un camí de profundes roderes...
7. Anagrama: consisteix en la transposició de les lletres d’una paraula per crear paraules completament diferents.
Anagrama > amagaran
8. Antítesi: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.
tindreu els ulls vessant
iles mans buides!
9. Apòcope: és un fenomen fonètic que consisteix en l'elisió de fonemes a final de paraula.
fotografia > foto
col·legi > cole
digues+me > digue'm
10. Apòstrofe: Interpel·lació que es fa directament i de manera intensa a algú altre, que pot ser un personatge absent o present, un element personificat, un concepte abstracte o imaginari i, fins i tot, el lector.
Abril, noet torbis! Pren volada.
11. Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).
Veieren el mot anorreat,
desfet,
tancat,
blasmat,
privat de l’aire l’envolta.
12. Comparació: Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.
La pell delmar, de mocadors farcida,
sembla guarnir-se per al nostre comiat.
13. Derivació: Utilització de paraules amb la mateixa arrel. Quan la paraula que es repeteix és un verb, s’anomena poliptoton.
Tinc por de les formigues
formiguejant pel capciró de l’univers.
14. Dilogia: Ús d’una paraula o locució que, dins d’una mateix enunciat, pren alhora dos sentits diversos.
15. El·lipsi: omissiód’algun element de la frase.
No diguis mai burro a ningú que no ho sigui més que...
16. Encadenament: Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.
Hem fet un camí extens, i ja em diràs
on és la boira que amagava el sol.
Quin munt d’instants viscuts en temps escàs!
17. Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements...
Drap dela pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
18. Epanadiplosi: Començar i acabar un vers o frase amb la mateixa paraula.
Derrota sempre l’enemic que no et deixa vèncer, venceràs. Derrota, doncs, la derrota.
19. Epífora: Repetició d’una o diverses paraules al final de frasessuccessives.
De pares pobres, nasquérem pobres i morirem pobres si la vida no ens ofereix riqueses.
20. Epímone: Reiterar diverses vegades un mateix vers i, també, repetir de manera contínua una mateixa paraula per subratllar-ne el contingut, sense distribució fixa.
I la mort no es refreda, va passant
al costat d’aquell fred
que és tan fred i és el fred de la vida.
21. Epítet: Adjectiu...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.