Figures Retoriques

FIGURES RETÒRIQUES


1 Els textos literaris són fruit d'una intenció artística o creativa i el seu llenguatge és més elaborat que el d'altres textos. Les tècniques a què poden recórrer els escriptors per aconseguir textos estèticament més elaborats: són les figures retòriques.


2 De figures retòriques, n'hi ha desenes, i es poden classificar en diversos grups segons que afectin els sonsque componen la paraula, la manera com es construeixen les oracions, la relació lògica entre la paraula i la realitat a què es refereix o el mateix significat de les paraules.


3


4 Figures relacionades amb els sons

A l'hora de compondre un text literari, especialment si es tracta d'un poema, l'autor pot escollir uns determinats sons que li permetin provocar un determinat efecte en ellector, o bé que imitin sons o sorolls de la naturalesa o de la vida quotidiana. Llavors recorre a les dues principals figures retòriques relacionades amb els sons: l'al·literació i l'onomatopeia.

L'al·literació consisteix en la repetició d'un o diversos sons en un mateix fragment (una oració, un o dos versos, una estrofa, fins i tot al llarg d'un poema) amb la intenció de suggerir una determinadasensació o, simplement, de crear un ritme a través de la repetició. Les al·literacions més conegudes les trobem en jocs lingüístics o embarbussaments, com ara: Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat.

Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.
Repetició del so palatal sord(“x”)

L'onomatopeia consisteix en la combinació de sons de la llengua per imitar o suggerir sorolls reals. El llenguatge corrent és ple d'onomatopeies, com quan diem nyam, nyam per imitar el so que fem quan mengem.
Els pollets diuen: «pii-pii»;
les gallines: «co-co-co».
El pollastre no es passeja:
el pollastre és l'home bo.


5 Figures retòriques relacionades amb les paraules

L'anàfora és larepetició d'un mateix mot o grup de mots al començament de dos o més versos amb la intenció que el significat que aporta quedi destacat en el conjunt.
Enrere, molt enrere,
hi ha una closa entre parets...
Enrere, molt enrere,
hi ha un camí de profundes roderes...
Repetició de l'expressió: "Enrere, molt enrere" a l'inici de cada estrofa

L'epítet és un adjectiu qualificatiu que expressa unaqualitat que el nom té en ell mateix però destacant-la de manera més intensa. (La neu blanca).

6


7


8 Figures retòriques relacionades amb les oracions

El polisíndeton consisteix en la repetició de conjuncions de coordinació en diferents versos, amb la finalitat d'aconseguir un ritme més lent i de donar més intensitat a allò que es vol expressar. En el llenguatge corrent, també podemfer servir aquesta repetició. Fixa't, per exemple, en el retret indignat d'un professor al seu alumne:
«T'has descuidat el llibre i la llibreta i l'estoig i el xandall i l'autorització i l'esmorzar i tot! Així no podem continuar!»
Literàriament en tenim un exemple en el poema de Miquel Martí i Pol:
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secretsdels altres.

L'hipèrbaton consisteix en l'alteració de l'ordre sintàctic corrent de les oracions. L'autor pot fer servir aquest recurs per raons mètriques o bé per donar més importància a una expressió o a un mot concret.
També en el llenguatge quotidià tendim a dir primer el que ens interessa remarcar. Així direm: «Sis mil euros, m'ha demanat per una actuació!» per destacar la quantitat,quan l'ordre sintàctic lògic seria «M'ha demanat sis mil euros per una actuació!».
Pel que fa a textos literaris, observa l'hipèrbaton d'aquests versos de Jacint Verdaguer:
De la cova singular
la carrossa és a l'entrada,
que es desclou al dia clar,
com una porta que es bada.
Fixa't que l'ordre lògic de l'oració seria: La carrossa és a l'entrada de la cova singular que es desclou al dia...