Figures retòriques

FIGURES DE DICCIÓ O FONÈTIQUES:

Al·literació: És la repetició d’un mateix so vocàlic o consonàntic –no sempre d’unes mateixes lletres- al llarg d’un vers, d’una estrofa o d’una frase.
Ex:Com feix de canyes cruixien trinxades ses arrels. (J. Verdaguer)
L’al·literació s’usa també en aforismes, dites populars i jocs lingüístics o embarbussaments.
Ex: Un plat ple de pebrenegre està

Sinestèsia: És l’associació de dos elements que provenen de camps sensorials diferents.
Ex: Música cega (M. Torres)
Les fulles color d’enyorament (J. Carner)
Lesllàgrimes sonores (P. Quart)


FIGURES SINTÀCTIQUES:


Asíndeton: És l’omissió de conjuncions de coordinació per tal d’accelerar el ritme de la frase. En les enumeracions, l’asíndeton ésespecialment important per la seva gran expressivitat.
Ex: Aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria (S. Espriu)
Era alt, sec, una mica encorbat (J. Pla)

Enumeració: Presentad’una manera rapida i continua un seguit d’idees referides sempre a una mateixa cosa. A vegades l’enumeració pot aparèixer combinada amb l’asíndeton o l’anàfora.
Ex: Drap de la pols, escombra,espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda. [...] (M. M. Marçal)

Polisíndeton :És la repetició de conjuncions de coordinació amb la finalitat de remarcar l’expressió.
Ex: Mira, al món, quina harmonia:
pins i vinyes i núvols de mel. (M. Manent)


Quiasma: Ésuna figura sintàctica que consisteix en la disposició creuada dels elements que formen dos sintagmes o dues frases.
Ex: Collim la rosa de dia
i de nit el gessamí (J. Carner)FIGURES SEMÀNTIQUES:

Antítesi: Figura consistent a oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments, expressions, etc., de sentit contrari.
Ex: on cada tarda el món s’ordena
entre...