Figures retòriques

FIGURES RETÒRIQUES
1. FIGURAS SEMÀNTIQUES
Símil: comparació o imatge. Presentació d’un fet real com a idèntic a un altre, en base d’una semblança real o imaginària, per tal de fer més comprensible el primer.
Bullirà el mar com la cassola al forn, (Ausiàs March)
Cual gusano que va de sí tejiendo
su cárcel y su eterna sepultura,
así me enredo yo en mi pensamiento…( Diego de Silva, Conde deSalinas.)
Metàfora: comparació extrema en què se suprimeixen els comparatius i s’identifica, totalment o parcialment, un concepte amb un altre amb el qual manté una relació de semblança.
La pura neu del coll, (FV Garcia)
Tus labios, pétalos perfumados
Metonímia: quan es designa una cosa amb el nom d’una altra, lligada amb ella per diverses relacions: causa a efecte (viu del seu treball),continent a contingut (van prendre unes copes), lloc de procedència a cosa que d’allí procedeix (un Priorat), símbol a cosa simbolitzada (va trair la senyera)...
"La más bella niña
de nuestro lugar
hoy viuda y sola
ayer por casar
viendo que sus ojos a la guerra van
a su madre dice
que escucha su mal
dejadme llorar
orillas del mar"
(Luis de Góngora)
Sinècdoque: supressió d’un mot per un vocablede caire més general.
Respecten els cabells blancs (la vellesa).
Quedó sola con cuatro bocas que alimentar (hijos)
Símbol: utilització del terme d’un objecte real per parlar d’un altre objecte:
Paloma blanca, ven a mí (pau)
Dins la meva ànima en pau sóc el nàufrag que en l’illa profunda... (exili) (Carles Riba)
La utilització repetida de símbols s’anomena és una al.legoria.
Sinestèsia:figura semblant a la metàfora, que consisteix a associar dos elements que provenen de camps sensorials diferents.
Se’ns va morint la llum, que era color/de mel, i ara és color d’olor de poma, (Gabriel Ferrater)
Dos cosas despertaron mis antojos
extranjeras no al alma, a los sentidos:
Marino, gran pintor de los oídos,
y Rubens, gran poeta de los ojos… (Lope de Vega).
Símbol: representaciód’un concepte per un altre que el recorda per analogia.
Apòstrofe: interpel·lació d’algú, sovint el mateix lector.
Abril, no et torbis! Pren volada J Carner
Epítet: adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu.
Por ti la verde hierba, el fresco viento
el blanco lirio y colorada rosa
y dulce primavera me agradaba…
(Garcilaso)
El·lipsi: una o més paraules essobreentenen en el text.
Hipèrbole: expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat.
Tanto dolor se agrupa en mi costado que, por doler me duele hasta el aliento. (Miguel Hernández)
Aleshores sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper, (JM de Sagarra)
Lítote: negar el contrari del que es desitja afirmar: no hi estic d’acord, en lloc de hi estic en contra. Mésgeneralment, figura que consisteix a no expressar tot allò que es vol donar a entendre, per bé que es comprengui plenament la intenció de l’autor.
Si parlava del discurset del Sr. Cambó, era gairebé segur que es tractava d’un discursàs ple de transcendència, (J Pla)
Vió no lejos del camino.. una venta que fue como si viera una estrella que no a los portales, sino a los alcázares de su rendiciónle encaminaba... (Cervantes, Don Quijote de la Mancha)
Pregunta retòrica: no espera contestació. Manté l’atenció del receptor.
¿Por qué este inquieto abrasador deseo?
Paradoxa/paradoja: unió d’idees aparentment irreconciliables en una frase. S’afirma una cosa que sembla absurda d’acord amb les creences generals o amb el propi enunciat lingüístic.
Els països pobres son molt rics.
Sueñodespierto cada día... Y cada noche sueño que despierto
Antítesi: contraposició d’una frase, sintagma o paraula amb una altra de sentit oposat.
M’exalta el nou i m’enamora el vell,(JV Foix)
Es tan corto el amor y tan largo el olvido.(Pablo Neruda)
Ironia: negació tàcita del que es diu literalment, de forma que gràcies al context o a l’entonació es fa entendre el contrari del que semblen...