filo

L'Origen de la Filosofia
1. El pas del mite al logos
La filosofia occidental va nèixer a Grècia entre el segle VII i VI a.C. Abans que
aparegués la filosofia, els pobles grecs eren agrícoles, guerrers i aristocràtics. El
caràcter agrícola dels pobles els feia sedentaris i autosuficients, i la generació dels
seus excedents permetia obrir la porta al comerç entre els diferents pobles. Elcaràcter
guerrer dels pobles era comú arreu i era governat pels millors, que eren aquells que
aconseguien sobreposar-se mitjançant el poder econòmic o físic. Aquesta situació va
legitimada per una tradició aristocràtica basada en la mitologia, ja que es creia i es
defensaven les conductes divines d'aquesta mitologia grega que va ser transcrita per
Homer segles abans.
Abans de la filosofia hi haviael conegut com a Mite, que ha arribat fins els nostres
dies, on s’expliquen coses o fets no racionals de la realitat mitjançant històries
de déus, homes i herois. Els mites tenen a veure amb una determinada cultura o
tradició per unes raons pròpies. Un exemple de Mite és el de Eco i Narcís.
Posteriorment va néixer el Logos, que vol dir raó, llei física i discurs, i que vol
explicar elsmateixos fenòmens però mitjançant la raó, per tal de cumplir un
acord de justícia entre les diferents cultures. El Logos va esdevenir una explicació
del món que finalment desembocà en la filosofia.

1.2 Els pressocràtics
Al segle VI a.C. hi ha el Presocràtics, uns pensadors que volen conéixer la natura
(Phisis), però es troben amb un obstacle, i és que la natura és difícil de conéixer a
causa dela seva dinàmica cambiant. Els pressocràtics creuen que la natura és un
conjunts d'elements contraposats: llum/foscor, vida/mort...Per això, intentaran trobar
allò inalterable a tot arreu, allò que existeix des d’un principi i hi serà sempre,
l’Arkhé, per tal d'aconseguir fer ciència.
Els pressocràtics es divideixen en Monistes i Pluralistes segons si consideren l'Arkhé
com un sol element ocom la combinació de diversos elements.
1.2.1. Els Monistes
· A l'escola de Milet, Tales afirma que l'Arkhé és l'aigua peque és l'únic element que
trobem en els tres estats de la matèria i estableix una relació entre l'aigua, la terra i la
vida.
· Anaximandre considera que la natura és la contraposició del elements (foscor/
claror, vida/mort) i que per tal de trobar un Arkhé crea un elementque no té cap de

Carlos Cuevas Sisó

Octubre de 2012

1

L'Origen de la Filosofia
les qualitats del món físic, un element il·limitat i indeterminat sense límits que
anomena Apéiron i que enten com l'inici de tot.
· Anaxímenes considera que l'Arkhé és l'aire, que és un element físic percetible i
alhora indeterminat.
· Pitàgores considera que l'Arkhé és el número entès fisicament i nodes d'un
procés mental, sinó des d'una perspectiva geomètrica de l'espai. L'escola pitagòrica
creia en la transmigració de l'ànima.
· Heràclit defensa que la physis és dinamisme, canvi i moviment i per tant,
c onsidera que e l foc és l'Arkhé , perque comparteix aquestes mateixes
característiques. Tot i així considera que sota els canvis existeix un logos, una raó i
que la natura és harmoniacreada a partir de la dialèctica, que es basa en la
correcta oposició dels contraris naturals. "Mai no ens banyarem en el mateix riu"
· Permènides creu en la raó (Epistéme), que no és opinable i que ens porta al
coneixement, ja que segons ell, els sentits (Doxa) són pura opinió i no
aconseguiran que ens posem d'acord.
Parmènides afirma que la physis i l'Arkhé és l'ésser. Aquest filòsofdefineix l'ésser
com allò que és, i el no ésser com allò que no és i diu que allò que és, és únit,
etern i infinit. Si entre ésser i ésser trobem el no ésser ( que no existeix ), tot és un
mateix ésser. Parmènides nega el canvi i afirma la immutabilitat de la realitat.
· Zenó, deixeble de Parmènides, pretèn demostrar que el canvi i el moviment és
paradoxal, que no és ni existeix, ja que són els...