filo

ELS ÀCIDS NUCLEICS
La composició química dels àcids nucleics
La composició química dels àcids nucleics
El nom prové perquè són substàncies de caràcter àcid i es van descobrir a l’interior del nucli de la cèl·lula eucariota. Són riques en àcid fosfòtic. 4 molècules de caràcter bàsic i riques en nitrogen (bases nitrogenades): [adenina (A), guanina (G) bases púriques], [citosina (C), timina (T)i uracil (U)bases pirimidíniques].
Contenen una pentosa [ribosa (per les inicials del laboratori on es va identificar i perquè conté glúcids) o 2-desoxiribosa (una ribosa a la qual li falta un grup hidroxil en el segon carboni)].
Segons la pentosa que contenen àcid ribonucleic (RNA) i àcid desoxiribonucleic (DNA). RNA: Mai presenta timina, presenta uracil.
Els nucleòsids
Unió d’una ribosa od’una desoxiribosa amb una base nitrogenada amb un enllaç N-glicosídic entre el carboni 1’ de la pentosa i el nitrogen 1’ de la base nitrogenada si es pirimidínica, o nitrogen 9 si es púrica.
S’anomenen afegint la terminació –osina al nom de la base púrica o –idina per al cas de les bases pirimidíniques. Si la pentosa es la desoxiribosa el prefix desoxi-.
Nucleòtids
Unió d’un nucleòsid i un àcidfosfòric per un enllaç entre el grup hidroxil del 5è carboni de la pentosa i l’àcid fosfòric (enllaç fosfoèster). Fort caràcter àcid a causa del seu grup fosfat.
S’anomenen afegint al nom del nucleòsid el terme 5’-monofosfat, a la pràctica s’utilitza la inicial de cada base nitrogenada.
Els àcids nucleics
Polímer de nucleòtids, dos extrems 5’ (un grup fosfat unit al carboni 5’ del primernucleòtid) 3’ (en un radical hidroxil unit al carboni 3’ de l’últim nucleòtid).
Se sintetitzen des de l’extrem 5’ cap a l’estrem 3’, ni hi ha cap enzim que possibiliti afegir nucleòtids a l’extrem 5’ (enllaç fosfodièster).


L’àcid desoxiribonucleic
Conceptes generals. Nivells estructurals i nivells d’empaquetament
DNA format per dues cadenes de nucleòtids enrotllades entre si formant una doblehèlix. Cada cadena un polímer de desoxinucleòtids d’A, G, C i T sintetitzada de l’extrem 5’ cap a l’extrem 3’. Té un pes molecular molt elevat.
En les cèl·lules eucariotes: principalment en el nucli, però també en el mitocondris i en els cloroplast (semblant al de les cèl·lules procariotes). DNA nuclear associat a les proteïnes  histones i a una petita quantitat d’un grup heterogeni de proteïnes proteïnes no histoniques. Aqueta associació  fibra de cromatina.
En les cèl·lules procariotes: associat a proteïnes semblants a les histones, a RNA i a proteïnes no històniques format una concentració (nucleoide).
L’estructura primària del DNA (seqüència de nucleòtids)
Seqüència de nucleòtids d’una sola cadena com un simple filament estès o bé una mica doblegada en si mateixa. Distingim unesquelet de fosfopolidesoxiriboses i una seqüència de bases nitrogenades.
El nombre de filament diferent de DNA que se pot formar combinant els quatre tipus de nucleòtids. És possible emmagatzemar una determinada informació missatge biològic o informació genètica.
Percentatge de A,G,T i C és el mateix per a tots els individus d’una mateixa espècie perquè les característiques són molt similars dinsde l’especies.
L’estructura secundària del DNA (doble hèlix)
Disposició en l’espai de dues cadenes o filaments de polinucleòtids en doble hèlix amb les bases nitrogenades enfrontades i unides per enllaços d’H.
Densitat i viscositat de les dispersions aquoses del DNA eren superiors a les esperades. Es va deduir que les cadenes de DNA es devien agrupar entre elles a través de ponts d’H.
Tots elDNA tenien tantes molècules d’A com de T, i tantes de C com de G. Això implicava ponts d’H entre A i T, i entre C i G.
DNA estudiat per difracció de rajos X.
J. Watson i F. Crick han elaborar el model de la doble hèlix. Aquest model de DNA format per dues cadenes de polinucleòtids antiparal·leles, complementàries i enrotllades de forma plectonímica  formen doble hèlix.
Els grups...