FILO

TEMA 3: LA VERITAT
1.

EL PROBLEMA DE LA VERITAT

La majoria de coneixements que aprèn un estudiant es considera que són vertaderes ( matemàtiques, filosofia,
biologia....), per tant, la educació es pot dir que es fomenta en la veritat. De tot això es fa la conclusió de que la veritat
és per a l’ésser humà una necessitat, és a dir, l’home necessita la veritat.
Però per obtenir un autènticconeixement ( saber) no hi ha prou amb la veritat, per això, per considerar que estem
davant d’un saber requerim que:
-

El que sapiguem sigui veritat: veritat
Que sapiguem que allò que sabem és veritat: certesa ( seguretat de que allò que sabem és veritat)

Des de la modernitat, la filosofia ha intentat resoldre el problema de la certesa, establint uns criteris que permeten
determinaramb seguretat la veritat del que es pensa. Són els criteris de veritat. Per exemple: els experiments són el
criteri de la veritat de la física, química....
El criteri de veritat serveix per distingir la veritat de la falsedat.

2. LA VERITAT COM A AUTENTICITAT
Què significa que una cosa és vertadera com a autèntica?
L’autenticitat( i falsedat) a vegades:
-

Té graus ( persona, cafè,cavall....)
No té graus ( bitllet, quadre...)

Vertader ( o autèntic) es correspon amb una manera peculiar de ser una cosa ( persona).
L’essència és el conjunt de trets característics pels quals algú o alguna cosa és allò que és. Exemples d’essència: taula,
professor, cavall...)
L’essència és “universal” perquè el comparteixen tots els individus que pertanyen a un mateix grup de coses. El
vertaderés la realització modèlica( exemplar) de l’essència.
Però malgrat això, l’essència se’ns apareix com un ideal que mai no es podrà realitzar a la pràctica. P exemple: el
cavall concret no és perfecte.
L’essència és l’ideal al qual les coses han d’aspirar, tot i saber que no es poden complir. Això significa que, per
considerar alguna cosa o algú com a vertader, hem de tenir com a referent unideal per a això que és , i aquest ideal,
a més s’ha de complir en el major grau possible.

3. LA VERITAT COM CORRESPONDÈNCIA
Les ciències naturals i humanes expressen el seu coneixement mitjançant judicis ( afirmacions) que pretenen descriure
la realitat. Aquests judicis neixen:
-

De la percepció ( sentits): captar al món.
Y de la intel·ligència: interpretar el món ( entendre)

Pertant, la correspondència entre els judicis i la realitat que pretenen descriure dependrà de si les facultats en què es
basen són o no fiables.

3.1.

ELS SENTITS ENS ENGANYEN?

ARGUMENTS A FAVOR DE LA TEORIA QUE ENS ENGANYEN ELS SENTITS.
Els sentits ens enganyen perquè, primer de tot, la percepció és un procés mitjançant el qual l’organisme converteix unes
energies en color,etc. Aquestprocés, com a conseqüència de l’evolució, és selectiu, és a dir, només captem els estímuls
necessaris per a la supervivència. En altres paraules, els sentits ens fan creure que la realitat és el que percebem, quan
només ens enganyen una mínima part de la realitat.
En segon lloc,

El tercer lloc podem dir que, la informació que rebem pels sentits, no apareix desorganitzada sinó organitzada en“totalitats estructurades”. I es així perquè la nostra ment organitza la informació visual seguint unes lleis, una de les
quals es diu “ llei de la constància perceptiva”. Aquesta llei distorsiona la realitat percebuda, donant-li una constància
que no té. Per tant, els sentits ens enganyen.
Finalment és evident que no percebem ni el mateix i de la mateixa manera. No percebem el mateix entre diferentsespècies, entre diferents individus i finalment entre diferents cultures ja que cada cultura afavoreix el
desenvolupament d’un o d’altres sentits.
Tampoc percebem de la mateixa manera: el significat del que percebem canvia d’una cultura a una altra i d’una
persona a altra.

ARGUMENTS A FAVOR DE LA TEORIA QUE NO ENS ENGANYEN ELS SENTITS.
Els sentits no ens enganyen perquè, primer de...