FILOOO

1- PLATÓ
a) Segons Plató, totes les coses del món material han estat creades a partir d'unes formes, motlles, arquetips o paradigmes que anomena Idees. Per a ell, les Idees són entitats independents de la ment humana -encara que l’home no existeixi, elles existeixen- i constitueixen l'autèntica realitat (món intel·ligible). Són aespacials, atemporals i eternes.

b) Les idees són la realitat enel seu sentit ple. S’inspiren en els conceptes universals que buscava Sòcrates però portats més enllà, ja que Plató els concep cpm a realitats que tenen una existència separada i independent del fet que nosaltres les pensem i de les coses.
Les seves característiques són las següents: cada una és única, universal, eterna, immutable i immaterial. Només són cognoscibles a través de la raó (no sónuna realitat sensible, sinó intel·ligible). Les dota dels trets que Parmènides atribuïa a l’Ésser.
c) Plató va establir diferents jerarquies d’Idees en funció dels diferents punts de vista des dels quals enfocava la teoria: la Idea de Bé, la qual era la Idea suprema; la Idea de Justícia; la Idea de Bellesa; la Idea d’Ésser; de la Identitat; de la Diferència; del Moviment; i la del Repòs.
Sí, totestenen el mateix grau de realitat i fiabilitat.
d) Les Idees es coneixen a partir que Plató, a causa que el relativisme va defensar que no existia una veritat absoluta, va postular-les com una veritat única. Enfront de l’escepticisme, que assenyalava la impossibilitat de conèixer la realitat de l’Ésser, Plató va afirmar que és possible conèixer-les amb certesa perquè conèixer és recordar(anamnesi).
e) Se’ls atribueix la realitat que expliquen l’<<ésser>> de les coses sensibles. Les Idees són la causa de les coses, ja que aquestes <> en la mesura que <> les Idees i en participen = Una cosa és bella perquè imita la Idea de bellesa o en participa.
En el coneixement humà les Idees possibiliten els judicis de les coses sensibles dels humans. Les Idees són fonament de totsels judicis que formulem sobre les coses = Podem dir o saber d’una cosa que és bella en la mesura que tenim un coneixement correcte de la Idea de bellesa. Recíprocament, com que les coses particulars són semblants a les Idees, podem arribar a recordar-nos-les.
DESCARTES
a) Segons Descartes, les Idees són el coneixement que posseïm de l’objecte. Afirmava que creiem en l’existència del món materialperquè en tenim una certesa moral o probable. Aquest tipus de certesa és suficient per a les necessitats de la vida pràctica, <>, segons les seves pròpies paraules. No obstant això, d’aquesta existència, no en tenim una certesa metafísica o absoluta, és a dir, no se’ns mostra com una veritat absolutament necessària i indubtable. En el seu sistema filosòfic,aquesta certesa metafísica es troba abans de l’existència de l’ànima i de Déu, i aquest últim serà la garantia de la validesa de la nostra creença en l’existència del món material.
b) L’origen de les Idees de Descartes és la creença que ell té en la unitat de la raó. Parteixen de fora de nosaltres (Idees adventícies); de dintre nostre, és a dir, inventades o produïdes per nosaltres (Idees factícies); ide la nostre naturalesa, o sia, han nascut amb nosaltres (Idees innates).
Les seves característiques són les següents:
c) Per a Descartes existeixen tres tipus d’Idees: les Idees adventícies (ens mostren els nostres sentits i semblen procedir de fora nostre. La seva realitat i fiabilitat són posades en dubte), les Idees factícies (inventades o produïdes per nosaltres. La seva realitat ifiabilitat manquen de tot valor ja que són una mera ficció produïda per la nostre imaginació), i les Idees innates (aquelles que semblen que han nascut de nosaltres: la idea de pensar, existir... Aquestes sí que ofereixen fiabilitat).
No, no totes tenen el mateix grau de realitat o fiabilitat.
d) Les Idees es coneixen a partir que Descartes fa tres demostracions a través de la Idea innata.
En la...

Leer documento completo

Regístrate para leer el documento completo.