Filosofia : Exàmen Dimensió Social

Dimensió social: Individu i societat

INTRODUCCIÓ:
- L'ésser humà necessita, relacionar-se per a desenvolupar-se. Aquesta necessitat l'anomenarem "sociabilitat". Aquest procés de preparació és el que en sociologia es coneix com a socialització i comporta la interiorització de les convencions socials que ens permeten relacionar-nos.
Les relacions individu-societat malauradament també creafriccions i tensions.

COOPERACIÓ I AGRESSIVITAT:
-El carácter social es natural. Existeix en nosaltres un cert interès (relacions harmòniques i cooperatives)pels altres i una certa predispocició en cercar la companyia i col·laboració.
També l'ésser humà estableix relacions de competència, rivalitat, tensió, conflicte i de vegades fins i tot violència. La necessitat de comunicar-se, d'explicarels teus problemes i aspiracions, de treballar en grup i divertir-te. L'existència de relacions clarament competitives o violentes ha promogut una doble discussió sobre el seu origen i la funció.

Hi ha 3 tipus d'explicacions:

-Agresivitat i violència : Són elements inherents a la naturalesa humana. Thomas Hobbes, considera que l'ésser humà és un ésser essencialment egoista, només cerca el seupropi benefici i profit. Segons Hobbes, és natural la competència i la rivalitat, mentre que la cooperació i la solidaritat sorgeixen més tard. Així, la societat esdevé un mecanisme per a limitar i controlar la natural inclinació a la lluita i al conflicte. La violència i la competència constitueixen factors determinants de les nostres relacions.

-Darwinisme sociològic : Un correntevolucionista de la sociologia que considera que el procés de canvi inherent a tota comunitat constitueix un procés de millora de la civilitazació. No tan sols les espècies i individus evolucionen, sinó que també ho fan les diverses societats. La societat canvia per adaptar-se a noves circustàncies, "la lluita per la supervivència" és un mecanisme que afavoreix. Però el conflicte és el mecanisme mésimprescindible per a fer que l'especie humana progressi.

-Factors externs : La violencia i la conflictivitat existente en la vida social NO son inherente per naturaleza humana. Consideren que l'ésser humà no es agresiu i competitiu per naturaleza, sino per necessitat. Per tan són factors externa que expliquen l'enfrontament d'uns amb els altres.. Alguns factors que potencien les accions violentes són lamanca de recursos i la densitat demográfica, també l'educació i els valors que obtens.
Per aquets autors per exemple, una comunitat que valori la fortalesa i l'esperit competitiu formarà individus més violents que no pas la comunitat que fomenti el diàleg, la solidaritat i la cooperació.

DEFINICIÓ DE SOCIALITZACIÓ:

-Tots vivím el fet social de forma natural i pràcticament sense que enscomporti cap esforç. Hem hagut d'aprendre a viure en companyia per tal de conviure, hem hagut d'aprendre a ser membres de les nostres societats.

La Socialització és el procés d'aprenantatge mitjançant el qual ens integrem en la comunitat
de la qual formam part.Consisteix en, l'adquisició de les regles, els principis i els costums
de la cultura en què vivim. Aquesta assimilació permet que ensidentifiquem amb el
nostre grup i ens sentim membres integrats i efectius.

"El cas del nen salvatge"

- És designa els éssers humans que, per raons que siguin, s'han vist privats de contacte humà des de molts petits. Són nens per tant que han crescut en el més absolut aïllament. Això afecta irreversiblement el seu creixement i desenvolupament.
*Va haver un cas a França, el nen desconexiaqualsevol de les conductes i costums habituals en una persona que viu en societat : rebutjava la roba, no tenia normes d'higene elementals, a més no es reconeixia en un mirall i no sabia parlar..després de sotmetre a un intens procés de socialitazació mai va sebre parlar i no va arribar a integrar-se del tot.*

SOCIALITZACIÓ PRIMÀRIA SOCIALITZACIÓ SECUNDÀRIA
Infantesa: primers anys de vida...