fIlosofia platonica
Páginas: 34 (8424 palabras)
Publicado: 5 de febrero de 2014
1.- LA GÈNESI DE LA FILOSOFIA PLATÒNICA.
1.-1 Contextualització.
Abans de poder entrar a treballar i analitzar
el text de Plató, el final del Llibre VI i l’inici del
Llibre VII de La República, cal que ho contextualitzem una mica, indicant a quina problemàtica respon tant aquesta obra, com, en general, tota la
filosofia de Plató. Sabem bastant coses de la vida
d’aquest filòsof,informacions, però, que ara no
ens interessen. En tot cas indicar tan sols dues
coses. La primera, més bé anecdòtica, és saber que
Plató no era el seu nom, sinó el sobrenom que
significava “el d’amples esquenes”; el seu nom real
era Aristocles. La segona matisació a fer, que és la
que sí té més importància filosòfica, és ubicar-lo
temporalment i geogràficament. Coneixem que
nasqué cap a l’any 427abans de Crist a Atenes i
que morí, també allí, en
el 347 a. de C. En definitiva, la filosofia platònica discorre durant la
primera meitat del segle IV abans de Crist i es
troba
profundament
vinculada a la ciutat
d’Atenes, tot i que no
sempre hi residí.
Cal saber que els
segles V i IV abans de
Crist són els segles de
major esplendor en l’antiga Grècia. Històricament
aquest períodees designa com a la Grècia Clàssica.
És durant aquests segles quan es genera i
configura la filosofia grega i, per tant, la filosofia
occidental. La societat grega ha deixat de ser una
societat de caire rural, governada pel rei i per la
noblesa, que era la forma d’organització social de
l’època anterior, època coneguda com a la Grècia
Arcaica i que comprén des del segle XII fins el segle
VIa. de C. Ara, però, ha passat a convertir-se en
una societat diguem-ne “urbana”. Aquesta nova
societat troba una forma nova de convivència, la
polis. En el pas de la Grècia Arcaica a la Grècia
Classica feu també aparició una nova forma de
govern, promoguda especialment pel que es
podria anomenar la burgesia grega: la democràcia.
No obstant això, l’aristocràcia continuà mantenintInicialment Plató no tenia intenció de dedicar-se a la filosofia, sinó més
bé a la política, però esdeveniments
posteriors -com la mort de Sòcrates- el
feren decantar-se per la primera. No
obstant això, podem dir que influí en la
política des de la filosofia en general i
fins i tot va intentar posar en pràctica
les seus teories polítiques a Siracusa en
tres ocasions, amb rotunds fracassos.
Pertal de conéixer mínimament les
dades biogràfiques més importants remetem al lector a l’apartat “Biografía de
Platón” del capítol 1 de BRUN, Jean:
“Platón y la Academia ”, i recollit com
a TEXT 1 a l’ANNEX DE TEXTOS
(videre pàg. 65)
el seu poder, i un fet que ho
demostra és que el propi
Plató
–fill
de
família
aristocràtica i descendent
dels darrers reis d’Atenes–
dedicà granpart de l’obra
de La República precisament
a realitzar una crítica dels
perjudicis
forma
de
que
aquesta
governar,
la
democràcia, té tant per als
5.
PLATÓ I LA CRISI DE LA POLIS
EL CONCEPTE DE “PÓLIS”
El concepte de “pólis” , com gran part
dels conceptes originals grecs, és de difícil
traducció, no tant perquè no tinguem paraules per traduir-lo, sinó perquè lesque
tenim, donada la distància temporal i cultural, tenen matisos molt diferents. Així, dir
que polis significa ciutat, estat o comunitat, es
pràcticament el mateix que no dir res. És
per això que, en aquest cas, per albirar
aquest concepte hom pot efectuar la lectura
“La ciudad como comunidad política” capítol
1 del llibre de CALVO, Tomás: “De los
sofista a Plató: política y pensamiento ” irecollit com a TEXT 2 a l’ANNEX DE
TEXTOS (videre pàg. 67).
En aquest text, a més d’explicar-nos
el significat d’aquest concepte, se’ns mostra
també la convicció grega de l’home com a
un “animal polític ” que exclusivament
podia viure en comunitat, és a dir, en una
polis.
“De todo esto es evidente que la ciudad
(polis) es una de las cosas naturales y
que el hombre es por naturaleza...
1.-1 Contextualització.
Abans de poder entrar a treballar i analitzar
el text de Plató, el final del Llibre VI i l’inici del
Llibre VII de La República, cal que ho contextualitzem una mica, indicant a quina problemàtica respon tant aquesta obra, com, en general, tota la
filosofia de Plató. Sabem bastant coses de la vida
d’aquest filòsof,informacions, però, que ara no
ens interessen. En tot cas indicar tan sols dues
coses. La primera, més bé anecdòtica, és saber que
Plató no era el seu nom, sinó el sobrenom que
significava “el d’amples esquenes”; el seu nom real
era Aristocles. La segona matisació a fer, que és la
que sí té més importància filosòfica, és ubicar-lo
temporalment i geogràficament. Coneixem que
nasqué cap a l’any 427abans de Crist a Atenes i
que morí, també allí, en
el 347 a. de C. En definitiva, la filosofia platònica discorre durant la
primera meitat del segle IV abans de Crist i es
troba
profundament
vinculada a la ciutat
d’Atenes, tot i que no
sempre hi residí.
Cal saber que els
segles V i IV abans de
Crist són els segles de
major esplendor en l’antiga Grècia. Històricament
aquest períodees designa com a la Grècia Clàssica.
És durant aquests segles quan es genera i
configura la filosofia grega i, per tant, la filosofia
occidental. La societat grega ha deixat de ser una
societat de caire rural, governada pel rei i per la
noblesa, que era la forma d’organització social de
l’època anterior, època coneguda com a la Grècia
Arcaica i que comprén des del segle XII fins el segle
VIa. de C. Ara, però, ha passat a convertir-se en
una societat diguem-ne “urbana”. Aquesta nova
societat troba una forma nova de convivència, la
polis. En el pas de la Grècia Arcaica a la Grècia
Classica feu també aparició una nova forma de
govern, promoguda especialment pel que es
podria anomenar la burgesia grega: la democràcia.
No obstant això, l’aristocràcia continuà mantenintInicialment Plató no tenia intenció de dedicar-se a la filosofia, sinó més
bé a la política, però esdeveniments
posteriors -com la mort de Sòcrates- el
feren decantar-se per la primera. No
obstant això, podem dir que influí en la
política des de la filosofia en general i
fins i tot va intentar posar en pràctica
les seus teories polítiques a Siracusa en
tres ocasions, amb rotunds fracassos.
Pertal de conéixer mínimament les
dades biogràfiques més importants remetem al lector a l’apartat “Biografía de
Platón” del capítol 1 de BRUN, Jean:
“Platón y la Academia ”, i recollit com
a TEXT 1 a l’ANNEX DE TEXTOS
(videre pàg. 65)
el seu poder, i un fet que ho
demostra és que el propi
Plató
–fill
de
família
aristocràtica i descendent
dels darrers reis d’Atenes–
dedicà granpart de l’obra
de La República precisament
a realitzar una crítica dels
perjudicis
forma
de
que
aquesta
governar,
la
democràcia, té tant per als
5.
PLATÓ I LA CRISI DE LA POLIS
EL CONCEPTE DE “PÓLIS”
El concepte de “pólis” , com gran part
dels conceptes originals grecs, és de difícil
traducció, no tant perquè no tinguem paraules per traduir-lo, sinó perquè lesque
tenim, donada la distància temporal i cultural, tenen matisos molt diferents. Així, dir
que polis significa ciutat, estat o comunitat, es
pràcticament el mateix que no dir res. És
per això que, en aquest cas, per albirar
aquest concepte hom pot efectuar la lectura
“La ciudad como comunidad política” capítol
1 del llibre de CALVO, Tomás: “De los
sofista a Plató: política y pensamiento ” irecollit com a TEXT 2 a l’ANNEX DE
TEXTOS (videre pàg. 67).
En aquest text, a més d’explicar-nos
el significat d’aquest concepte, se’ns mostra
també la convicció grega de l’home com a
un “animal polític ” que exclusivament
podia viure en comunitat, és a dir, en una
polis.
“De todo esto es evidente que la ciudad
(polis) es una de las cosas naturales y
que el hombre es por naturaleza...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.