Fitquefer

SEXO Y TEMPERAMENTO
La lectura de la que em disposo a fer un resum, explica com tres societats, qualificades de primitives o simples, agrupen les seves actituds socials cap al temperament en relació a la diferència de sexe.
La introducció que es fa per tal de presentar aquesta comparació entre societats la trobo molt interessant perquè per mitjà dels exemples clarifica i relativitza aquellesqüestions amb les que cada població estableix la seva estructura social.
Des d’un principi exposa que l’home, amb pocs elements, ha realitzat extraordinàries elaboracions socials que són les anomenades civilitzacions. Per mitjà de guies tant simples com l’edat o el sexe, l’home és capaç de crear al seu voltant una organització cultural. Cada poble difereix en la seva organització, escollint algunesguies i o ignorant-ne unes altres; en definitiva, insistint sobre un sector o un altre de les diferents potencialitats humanes; d’aquesta manera cada cultura crea distintivament la seva estructura social que es pot sustentar amb fets tant evidents com el sexe o l’edat, o variacions poc comunes com la propensió per a somiar o tenir visions.
Ja em dit al principi, que la lectura fa un estudi dela diferència de sexe en tres societats diferents per tal d’aprofundir per mitjà de la comparació, quins elements són elaboracions socials aliens als fets biològics de la diferència de gènere. La societat on vivim, és un exemple que utilitza el sexe per assignar un paper diferent als homes i a les dones.
Voldria destacar la qüestió que expressa que les societats, sigui en relació al sexe, al’edat o a alguna altre variable, no s’inclinen mai cap a un extrem o un altre d’aquesta variable, ja que es possible que una societat ignori completament un problema que altres dues societats han resolt de manera diametralment oposada.
El material reunit en relació a les tres societats, suggereix que molts, si no tots els trets de personalitat que anomenem masculins o femenins, es trobin dèbilmentunits al sexe com ho està la vestimenta o les maneres de pentinar-se que se li assigna a cada sexe segons la societat i l’època. D’alguna manera es pot deduir que la naturalesa humana és mal·leable i que les diferències tipificades de personalitat que es donen entre els sexes consisteixen en creacions culturals, educant als homes i les dones de cada generació per a que s’adaptin a elles.
Tal i comdiu la lectura en l’exemple de la tribu arapesh; el que fa que els nens d’aquesta societat es converteixi en nens amb les típiques personalitats arapesh, són causes totalment socials (jo en aquest punt del text m’he qüestionat fins a quin punt es pot assegurar que tots els arapesh són tal i com els qualifica, amb quines dades es basen per fer aquesta afirmació?).
Si les característiques socialsdels membres d’una societat es deu a la transmissió cultural, quin és l’origen i perquè una societat determina unes característiques i no unes altres?. Tenen alguna base en el temperament?, Hi ha potencialitats de tots els temperaments humans que es poden desenvolupar segons els diferents tipus de condicionament social i que no apareixeran si no es dona el condicionament necessari?
En aquest cass’han de tenir en compte l’escala de les diferències individuals darrera les característiques culturals. La distribució relativa de les diferències individuals que apareix en una cultura o una altre, malgrat les diferències entre les cultures, explica sobre quines bases s’ha generalitzat de diferent manera, les personalitats de l’home i la dona. Aquestes diferències, són la guia sobre les quals lacultura treballa, elegint un temperament o un altre com a desitjable. D’aquesta manera hi haurà cultures extremes on es desenvoluparà una personalitat més radical, i per altra hi haurà societats amb una conducta menys definida, perquè permet un ventall de personalitats més àmplia (aquesta societat conté diferents personalitats contràries entre elles, per exemple: violents i dòcils, autoritaris...