Fitxes De Fustes

CONÍFERES

AVET

NOM : Avet, Abeto, Fir, Sapin NOM CIENTIFIC : Picea abies Karst BREU DESCRIPCIÓ DE LA FUSTA : El color de la fusta varia entre color blanc i blanc - rosat pàl·lid, amb un aspecte mat. La fusta d’albura no es distingeix del duramen. Els radis són llenyosos i gairebé no es veuen sobre el tall radial. Els anells de creixement són estrets i visibles, però hi ha poc contrast entreels anells de primavera i els d’estiu. BREU DESCRIPCIÓ DE L’ARBRE : Els avets (Abies) constitueixen un gènere d'arbres de la família de les pinàcies, dins de les coníferes. El gènere comprèn 55 espècies, 33 de les quals poden considerar-se com primàries i les 22 restants com secundàries o potser subespècies de les anteriors. Creixen principalment en boscos de coníferes de l'Àsia central ioriental, centre i sud d'Europa i Amèrica del Nord. La seva alçada varia de 10 a 80 metres. APLICACIONS MES USUALS : instruments musicals. Fusteria d'armar, entramat lleuger, cobertes, fusta laminada, fusteria interior, mobiliari,

CONÍFERES

AVET

VETA GRA CONTINGUT EN RESINES DENSITAT DURESA MONNIN CONTRACCIÓ VOLUMÈTRICA COEFICIENT DE CONTRACCIÓ VOLUMÈTRICA RELACIÓ ENTRE CONTRACCIÓ RADIAL ITANGENCIAL RESISTÈNCIA A FLEXIÓ ESTÀTICA PARAL·LELA A FIBRES MÒDUL D’ELASTICITAT I DEFORMABILITAT DE LA FUSTA

Mitja Mitjà Escassa 450 kg/m3 fusta lleugera 1.5 fusta tova Estabilitat dimensional 0,44 % fusta estable 2,1% tendent a corbar 710 kg/cm2 110.000 kg/cm2

DURABILITAT NATURAL ENFRONT FONGS, TÈRMITS, ARNES, CORC, CORC GRAN : La fusta està classificada com poc durable enfront l’acció delsfongs i sensible als cerambícids, als anòbids i a les termites. IMPREGNABILITAT : Albura: Poc impregnable Duramen: No impregnable

CONÍFERES

PI SILVESTRE

NOM : Pi Silvestre, Pi Flandes, Pino Silvestre, Scots Pine, Pin Sylvestre ou Rouge NOM CIENTIFIC : Pinus sylvertris. BREU DESCRIPCIÓ DE LA FUSTA : La fusta d'albura és de color groc pàl·lid i el duramen és de color vermellós. La diferènciaentre ambdues zones és més acusada en la secció transversal en què s'aprecien les seves tonalitats diferents. Els anells de creixement estan molt marcats a la fusta d'estiu i tenen un gruix de 1,5 a 3 mm. BREU DESCRIPCIÓ DE L’ARBRE : Es troba àmpliament distribuït en el nord d'Àsia i a Europa. A Espanya hi ha grans masses als Pirineus, Serralada Ibèrica i Serralada Central. Les majors produccionses donen en les comunitats de Castella-Lleó, Aragó i Catalunya. Les seves masses forestals, la seva producció i la seva exportació són estables. Les principals fonts de subministrament a Espanya són Suècia, Finlàndia i Rússia. El pi pot arribar a mesurar 30 m d'alçada per uns 5 metres de circumferència, arribant a créixer 6 metres d'alt en 10 anys. APLICACIONS MES USUALS : Xapes per arecobriments decoratius, taulers contraplacats (estructurals, decoratius), fusteria interior (portes, escales, sòls, tarimes, motllures, sòcols, revestiments, frisos), tancaments, mobiliari i ebenisteria, fusteria d'armar, fusta laminada encolada, pals, tanques.

CONÍFERES

PI SILVESTRE

VETA GRA CONTINGUT EN RESINES DENSITAT DURESA MONNIN CONTRACCIÓ VOLUMÈTRICA COEFICIENT DE CONTRACCIÓ VOLUMÈTRICARELACIÓ ENTRE CONTRACCIÓ RADIAL I TANGENCIAL RESISTÈNCIA A FLEXIÓ ESTÀTICA PARAL·LELA A FIBRES MÒDUL D’ELASTICITAT I DEFORMABILITAT DE LA FUSTA

De mitja a escassa Mitjà Escassa 500 - 540 kg/m3 fusta semi lleugera 1.9 fusta tova a semi tova Estabilitat dimensional 0,38 % fusta estable 1,81% tendència a deformar-se mitja 1057 kg/cm2 94.000 kg/cm2

DURABILITAT NATURAL ENFRONT FONGS, TÈRMITS,ARNES, CORC, CORC GRAN : La fusta està classificada com poc durable, amb gran diversitat de comportament, enfront de l'acció dels fongs xilòfags i sensible als anòbids, cerambícids i tèrmits. IMPREGNABILITAT : Albura: Impregnable Duramen: De poc a no impregnable

CONÍFERES

PI MELIS

NOM : Pi Melis, Pi Groc del Sud, Pino Amarillo del Sur, Sothern Yellow Pine, Pin Jaune du Sud NOM CIENTIFIC :...