Fluor Se Aplicación Profesional.

FLÚOR D’APLICACIÓ PROFESSIONAL
CONCENTRACIONS I EQUIVALÈNCIES DELS PRODUCTES FLUORATS
Hi ha diferents formes d’expressar les concentracions de fluorurs. Els laboratoris solen expressar la concentració de fluorurs de la següent forma:
Parts per milió (ppm)
Miligrams(mg)
Grams (gr)
Percentatge (%) de l’ió de fluor
Hem de ser conscient de que els fluorurs tenen una toxicitat potencial, que deforma aguda és difícil de que es presentin però no ho és tant la intoxicació crònica en forma de fluorosis dental. Cal saber interpretar la concentració de fluor que té cada un dels productes comercials que ens poden oferir les diferents cases comercials.
Exemple: 1 ppm significa una part de ió F en un milió de parts del vehicle. En pes seria 1 gr de ió F en un milió de grams de vehicle.APLICACIÓ TÒPICA DE FLÚOR PER EL PROFESSIONAL
Des de que Bibby al 1942 demostrava que l’atac de caries podia controlar-se amb la aplicació de simples fluorurs, han aparegut gran varietat d’agents o vehicles fluorats, alguns dels quals només s’han d’usar de forma restringida pel professional i que cal coneixer-los en profunditat així com la tècnica d’aplicació.
L’aplicació professional de fluor estàindicada en pacients de risc alt o moderat de càries. La freqüència d’aplicació es baixa i la concentració és alta. La seva aplicació és independent de l’ús diari de dentífrics fluorats.
Quant el fluor és aplicat tòpicament a altes concentracions s’aconsegueix que a la capa superficial de l’esmalt es concentri gran quantitat de ió de F, aquest reacciona amb el calci, formant CaF2 (Fluorur decalci). A partir d’aquest es produeix l’intercanvi més profund de ió F amb la Hidroxiapatita, on per diversos intercanvis els oxidrils són reemplaçats per el ió flúor formant-se fluorhidroxiapatita, que fa augmentar significativament la resistència de l’esmalt a la desmineralització.
Actualment hi ha quatre compostos per l’aplicació de fluor per el professional:
* Florur de Sodi: En solució 2% overnís 2,2%. Té sabor acceptable, no taca les dents i no irrita les genives.
* Florur d’estany: En solució al 8%. És un actiu agent antiplaca. Té l’inconvenient de que té una baixa estabilitat (no es pot emmagatzemar), alt cost, gust desagradable, pigmentacions…
* Fluor fosfat acidulat: En solució o gel 1.23%. Es composa de fluorur de sodi, àcid fluorhídric i àcid fosfòric. Actualment elmés utilitzat.
* Fluorur d’amines. Solució al 1% i gel 1.25%.

TÈCNICA D’APLICACIÓ
Els més freqüents són de fluor fosfat acidulat 1.23% i fluor d’amines al 1.25%.Tenen l’ avantatge que són econòmics, fàcils d’aplicar . L’inconvenient és que la possible ingestió de fluor durant l’aplicació pot provocar toxicitat aguda com nàusees, vòmits, cefalea.

1. Elecció de la cubeta. Les cubetespoden ser prefabricades o bé confeccionades amb un motlle individual. Les més freqüents són les de polietilè d’un sol ús que són fàcils d’utilitzar, flexibles, retenen bé el gel i són ben acceptades pel pacient. Podem trobar diferents mides, simples, articulades.
Una cubeta té de tenir les següents característiques:
* Presentar forma d’arcada.
* Afavorir un bon contacte entre el gel i lesdents.
* Ser còmode i permetre tractar les dues arcades a la vegada.
* Assegurar un hermetisme suficient a nivell de les vores perquè no entri saliva.

2. Neteja de les dents. No s’ha d’eliminar la placa bacteriana, ja que el fluor es concentra en aquesta i es difon cap a l’esmalt. Només cal eliminar els dipòsits molt grans de placa, sarro o restes d’aliments que puguin impedir lacaptació de fluor.
3. Esbandit de boca amb aigua.
4. Eixugat de les dents.
5. Carregar la cubeta amb el gel. Es col.loca una cinta d’uns pocs mil·límetres d’espessor dins de la cubeta que no pot superar més de 2 ml. (Evitar l’excés per evitar la ingestió)
6. Col·locació de la cubeta a la boca. Després de separar les galtes es coloca la cubeta amb el gel assentant-la sobre les dents...