fluxos migratoris

TEMA 10. ELS FLUXOS MIGRATORIS (resum del llibre de text)

1. Les migracions

1.1.Causes i conseqüències dels moviments migratoris

Causes dels moviments migratoris
 Causes demogràfiques i econòmiques. L’augment de població sense
creixement de llocs de treball provoca desocupació i salaris baixos,
mentre que en altres països hi ha necessitat de mà d’obra.
 Causes relacionades ambcatàstrofes naturals. Els terratrèmols, la
desertització, les pestes i les sequeres prolongades causen la
inseguretat de la població o perpetuen males collites.
 Causes polítiques. Les guerres, les persecucions i els exilis forçosos
provoquen que la gent emigri.
 Causes socioculturals. El desig de viure en estats més democràtics,
quan hi ha un dictadura en el país d’origen, o l’atracció queexerceix un
lloc com per exemple les bones condicions climàtiques.

Conseqüències del moviments migratoris
 Per al país d’origen. Redueix el problema de falta de feina, rebaixa la
pressió social,

ajorna problemes urgents, però suposa la pèrdua de

força de treball i provoca l’envelliment del país.
 Per al país de destinació. L’arriba de d’immigrants pot crear conflictes
laborals,degradació d’habitatges i problemes d’acceptació social.
 Per la persona emigrant. Comporta decidir qüestions importants sense
garanties ni seguretat.

1.2.Els moviments migratoris a Espanya

Migracions transoceàniques històriques
Les primeres van ser les migracions transoceàniques de signe colonial, que
implicaven poca sortida de població. Amb l’inici de la industrialització es va
1facilitar el desplaçament. Del 1911 a 1915 es van assolir les xifres més
elevades d’emigrants (800.000 persones); sortien d’Espanya i anaven a
l’Argentina, que va cedir a Veneçuela el primer lloc com a destinació dels
emigrants. Des del 1950, l’Amèrica Llatina va anar perdent importància i les
migracions es van dirigir cap a Europa.

2.Les migracions interiors

2.1 Les migracions interiorscamp-ciutat
Durant la primera meitat del segle XX, l'augment de població més important es
produí a Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Galícia, Extremadura i l’Andalusia
interior.
Aquestes regions patien dificultats socials i econòmiques originades
bàsicament per factors relacionats amb el sector agrari: productivitat de la terra
escassa (Castella i Lleó); predomini dels latifundis i majoria dejornalers amb
problemes d'atur (Andalusia i Extremadura);minifundisme (Galícia).
Part de la població d'aquestes regions es va començar a dirigir cap a les
ciutats i regions industrials, iniciant-se una forta migració interior camp-ciutat
(èxode rural).

2.2 Llocs d'origen de la migració interior
L'emigració camp-ciutat va afectar pràcticament tot el territori espanyol de
maneraconsiderable des de la dècada de 1950 fins a la de 1970.
Entre 1950 i 1980, 5,4 milions de persones van canviar la seva
residència a una altra província, mentre les migracions interprovincials (dins la
mateixa província) suposaven un nombre similar d’emigrats.

2.3 Llocs de destinació de la migració interior
Les zones de recepció de la migració eren bàsicament Catalunya
(especialment Barcelona irodalia), Madrid i el País Basc.
Andalusos, extremenys i gallecs van triar com a lloc de destinació
preferentment Catalunya, mentre els emigrants castellans es dirigien sobretot a
Madrid.
L'arribada massiva d'immigrants va plantejar problemes greus a les
2

ciutats, on els immigrants es van anar adaptant amb dificultats (manca
d’habitatges, d’escoles, de serveis mèdics, etc.).
Les migracionsinteriors van disminuir bruscament quan van canviar les
condicions econòmiques. La crisi provocada per la pujada dels preus del petroli
el 1973 va fer augmentar l'atur i va disminuir l’atractiu de les zones industrials.

3. Les migracions exteriors

3.1. Les migracions exteriors
Les migracions sud-nord a Europa es van iniciar el 1950 i van ser moviments
de mà d’obra, primer italiana i...