Fonaments

1. Elaboració teòrica

1.1 El cuidar com activitat humana, des dels orígens de la humanitat als nostres dies.

El cuidar com activitat humana

El cuidar és un concepte que té els seus orígens a l’inici dels temps, és a dir, a la prehistòria des de les primeres societats ja que l’home era l’encarregat de cuidar el territori i protegir als altres i la dona era l’encarregada del mantenimentde la vida humana, de cuidar als malalts, als nens, de la llar, etc.

“Segons M.F.Collière el cuidar és el conjunt d’actes de vida que tenen per finalitat i funció mantindre la vida dels éssers vius per permetre-l’s reproduir-se i perpetuar la vida del grup”.

Cada persona cuida de si mateixa i acompanya a qui necessita ser cuidat, però quan es busca el benestar, és a dir, millorar a mantindrei recuperar la salut de la persona parlem de la cura de la salut i és aquí quan sorgeix una forma de cuidar que correspon a la atenció sanitària.

Aquest tipus de cuidar és un cuidar científic i aprés que es du a terme per mitjà de la utilització de pràctiques curatives amb el fi d’ajudar a un malalts a restablir la salut i arribar a uns nivells de benestar adients. Aquest acte de cuidar és unacte teòric i pràctic ja que s’han d’aplicar les tècniques apreses teòricament com ara curar una ferida però s’han de tenir unes certes actituds a l’hora d’atendre als pacients.

M.F.Collière afirma que la infermeria és una professió i no un ofici ja que dur a terme una professió significa creure i ensenyar en allò que es creu. La infermeria prové d’una vocació, d’una crida interior que ensexigeix dedicar-nos als altres, oferir-lis la nostra ajuda i empatitzar amb ells.

La infermera ha d’empatitzar per entendre quina és la situació del pacient, ha d’intentar comprendre’l per tal de realitzar la seva tasca de la manera més adient. Quan una persona pateix una malaltia està espantada i angoixada, les infermeres han de saber posar-se en el lloc del malalt i intentar tranquill•itzar-lo ifer-lo sentir acompanyat en el seu problema. El cuidar té un profund component afectiu resultat de la capacitat humana de sentir, emocionar-se i experimentar sentiments i és gràcies a aquest que nosaltres podem empatitzar amb els pacients.

Per tal d’empatitzar amb el malalt cal conèixer quines són les seves creences i pensaments, cal dur a terme unes Cures Transculturals. Com opinava MadeleineLeininger cal tenir en compte quina és la seva cultura, informar-nos i respectar les creençes alienes tant si són semblants o diferents. Si el personal sanitari investiga i compren les creences dels pacients podran oferir un cuidar adient, congruent i sensible.

Les persones de cultures diferents poden oferir informació i orientar als professionals sanitaris per rebre el tipus de cures quedesitgen o necessiten els demés, és per tant, que mai ens hem de conformar amb el que sabem, hem d’aspirar a incrementar els nostres coneixements per tal de millorar-los i poder realitzar les tasques infermeres amb nivell competent, empàtic i comprensiu.

Trobem un bon exemple en els casos dels testigs de Jehová, aquests estan en contra de les transfusions sanguínies, està clar que quan es parla d’unnen petit el que els seus pares han decidit no autoritzar al personal sanitari per fer-li una transfusió sanguínia entrem en un debat ètic però quan es tracta d’un adult que ell decideix no autoritzar la transfusió, el personal sanitari ha de respectar la seva decisió ja que són les seves creences i no s’han d’imposar les nostres.

Basant-me en la Teoria Transpersonal de Jane Watson: Alhorad’exercir la professió d’infermeria els i les professionals d’infermeria poden optar per dos tipus d’actituds o poder, el poder alliberador, en el que es valora l’autonomia del pacient i se l’incita a que millori i participi en la seva recuperació intentant que aquest torni a ser l’ésser independent que era abans de sofrir una malaltia o el poder reductor que és autoritari i redueix les accions del...