fongs

HISTÒRIA DELS JOCS

Els Jocs Olímpics van néixer a Olímpia amb un caràcter sagrat, es tractava de festivals dedicats al déu Zeus dins d'un recinte religiós. En ells sorgeix una incipient consciència nacional de tipus panhelénico que es conserva a través dels segles. En aquests festivals s'unien a la religió les proves esportives, la música i certàmens literaris per honrar als déus del'antiguitat.

Els primers Jocs Olímpics de què es té constància van tenir lloc al 776 aC i des de llavors es van anar succeint cada quatre anys fins el 393 d. C., data en què l'emperador romà Teodosi va decidir suprimir-pel seu caràcter pagà. La suma total és de 293 Olimpíades, és a dir, nombroses ocasions en què els grecs van acordar renunciar a la guerra per trobar-se amb l'objectiu de retre culte alsdéus de l'Olimp mesurant les seves forces de manera pacífica i reglamentada. A Grècia no eren els únics certàmens, però tan importants van ser aquests que es van convertir en el punt de partida del calendari hel · lè.

Sempre se celebraven durant la segona o tercera lluna plena després del solstici d'estiu. Mesos abans del seu començament dels heralds recorrien les ciutats anunciant la data delseu començament, seleccionant cada ciutat els seus representants. Un mes abans començava la treva sagrada durant la qual es paralitzaven tots els conflictes bèl · lics, tenint en compte que si es violava aquesta pau, no es podia tornar a participar.

Els clients que acudien a Olímpia durant aquells dies eren espectadors i protagonistes del major espectacle de l'Antiga Grècia. Un dels momentsmés important dels Jocs es produïa al començament del festival amb l'hecatombe o sacrifici de cent bous en honor a Zeus davant mateix del temple i el moment culminant era el final de les competicions amb la coronació dels vencedors al final dels jocs amb una corona d'olivera; aquest era l'únic premi que rebien allà, però després a les seves ciutats rebien tot tipus d'honors.

Els participants erenexclusivament homes lliures que no hagin comès cap crim. Les dones no podien participar com a esportistes i fins i tot les dones casades ni com a espectadores perquè els atletes competien nus.

Durant 11 segles, Olimpia es va convertir en l'eix de l'esport mundial i punt de referència per als jocs de la posteritat.




--------------------------------------------------------------------------------













LA RESTAURACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS



Després de molts segles en l'oblit, els Jocs Olímpics reneixen en l'era moderna amb l'impuls del Baró Pierre de Coubertin, que va decidir restaurar l'esperit dels antics Jocs, donant-los un caràcter internacional. Els actuals Jocs representen un esdeveniment importantíssim tant en l'àmbit purament esportiu com en elpolític, en l'econòmic i, en menor mesura, en el cultural. El baró de Coubertin va fundar el Comitè Olímpic Internacional (COI), institució encarregada de l'organització dels Jocs i de mantenir la idea i continguts originals. La carta olímpica és el manifest, contínuament actualitzat pel COI, on es recullen les disposicions i els principis detallats del programa. Els participants dels jocs han de serciutadans d'un país el comitè olímpic nacional estigui reconegut pel CIO.

Coubertin va proclamar la restauració dels jocs olímpics el 23 de juny de 1894 a la Sorbona parisenca davant els representants de 14 nacions. Els primers jocs de l'edat moderna havien de disputar-se a París, però es va decidir que se celebraran a Atenes per reprendre la vella tradició hel · lènica. Finalment, els primersJocs de l'Era Moderna es van celebrar a Atenes el 1896, any a partir del qual s'anirien repetint cada quatre anys en diferents parts del món fins a arribar a l'actualitat amb la nominació d'Atenes com a seu olímpica per als Jocs del 2004 , fent justícia i reparant un deute amb la ciutat organitzadora dels primers Jocs moderns. Fins ara, s'han celebrat 24 edicions, només es van suspendre les...