Forma

Lliçó 3. Experiència estètica i creativitat
Origen i desenvolupament històric d’ambdós conceptes.
Els grecs no manquen tan sols del punt de vista estètic sinó que també manquen d’una comprensiócreativa de l’art. Es per això que durant molts segles, a l’antiguitat no empraven el concepte de creativitat, ni tampoc es va establir aquest concepte sota cap nom i per tant, no es podia atribuir capteoria o idea general de la creativitat. “Los griegos del periodo clásico tuvieron dos conceptos que hacían relación al creador Aquitecto y Poeta, pero no tuvieron ningún concepto de creador”. (p.287)El concepte de creativitat va començar a prendre importància a finals de l’antiguitat, especialment en el sentit de modelar alguna cosa partint de res. Però la idea que es tenia de creativitat eranegativa ja que l’antiguitat posterior tenia una frase que expressava que res podia sorgir del res.
En temps moderns, al segle XIX, el concepte de creativitat es va transformar, el sentit del’expressió va canviar. La creativitat significava la fabricació de coses noves de una manera o altre, de una manera limitada o amplia. Amb el nou concepte va sorgir una nova teoria: “la creativitat era unatribut exclusiu de l’artista”. (p.288) Es un punt de vista característica del segle XVII, tan sols l’artista es creador.
Mentre que en el segle XIX va predominar la creença de que nomes era creatiul’artista, en el segle XX es pensa que això no va ser així, sinó que també les persones actives d’altres camps de la cultura podien ser-ho.
Per altre banda, en els primers segles, inclosos aquells que esvan interessar per l’experiència estètica no la van anomenar així, el terme es posterior. Els grecs van utilitzar una paraula alternativa per referir-se a les impressions sensorials, associada a unaaltre que significava pensament.
No va ser fins a mitjans del segle XVIII, a Alemanya, quan un dels filòsof de l’escola de Leibniz y Wolff, Alexander Baumgarten, conservant l’antiga distinció...