Franquisme


Història d’Espanya:
La segona etapa del franquisme (1959-1974/5)


1. El creixement econòmic de 1960
1.1. Mesures estabilitzadores i plans de desenvolupament
1.2. L’etapa final de la industrialització espanyola
1.3. La contribució de les importacions
1.4. El progrés del sector terciari
1.5. El creixement econòmic de Catalunya





2. Els canvis socials i lamodernització cultural
2.1. Creixement demogràfic i moviments migratoris
2.2. Una nova estructura social urbana
2.3. El redreçament cultural a Catalunya

3. Els governs
3.1. Els tecnòcrates: la institucionalització de l’estat
3.2. El triomf de l’immobilisme


4. Cap a una oposició de masses
4.1. Moviments socials d’oposició
4.2. L’oposició política: grups polítics antifranquistes

5. Lacrisi de la dictadura
5.1. Agonia del règim, agonia del dictador
5.2 L’auge del antifranquisme




1. El creixement econòmic de 1960

Durant el 1958, Espanya ingressà en les institucions econòmiques de la OECE (Organització Europea de Cooperació Econòmica) i el FMI (Fons monetari internacional). Es va adoptar una política desarrollista on es van dur a terme forts canvis econòmics isocials.

1.1 Mesures estabilitzadores i plans de desenvolupament (1959-1975).
Per això es van activar les propostes de Plans d’estabilització econòmica. Consistia en un conjunt de mesures preses mitjançant el decret llei del 21 de juliol de 1959 sobre inversions estrangeres i la reforma bancària de 1962 aquestes incloïen:
La disminució de la despesa pública
L’augment dels impostos sobre lagasolina i el tabac
La devaluació de la pesseta, que es va cotitzar a 60 el dòlar
La liberalització comercial, que va tenir com a resultat el nou aranzel de 1960 (16%)
La limitació del crèdit en la banca privada per tal de controlar la massa monetària circulant
La regulació de les inversions estrangeres, que podien significar fins a un 50% del capital social de les empreses i amb la possibilitatd’incrementar la participació d’aquestes inversions en diversos sectors, tret del transport i la indústria de defensa nacional.
La nacionalització del Banco de España, amb nous estatus que l’adscrivien al ministeri d’Hisenda.
La creació de les entitats oficials de crèdit, com el Banco de Crédito Oficial, el Banco Hipotecario, el Banco de Crédito a la Construcción i Banco de Crédito Agrícola.
Elsefectes positius del Pla d’estabilització en l’economia van ser:
El trencament dels esquemes autàrquics.
La millora immediata de la balança de pagaments i l’acumulació de divises (199 milions de dòlars).
L’augment dels beneficis bancaris i l’equilibri pressupostari.
Aquest pla també va comportar conseqüències de caràcter social com atur, emigració, pujada d’impostos i la devaluació de lapesseta.

Acabada la breu recessió posterior a l’aplicació del Pla d’estabilització, es van començar a veure els aspectes positius a partir de l’any 1960. Aquest període de creixement durarà fins a la crisi del petroli el 1973. Aquesta etapa comportà molts canvis d’aspecte positiu.
La modernització de l’estructura social i econòmica: mecanització agrícola, embranzida industrial i la progressivaterciarització de l’economia.
La urbanització i l’augment de les classes mitjanes.
La millora de la renda per càpita, que es va triplicar durant quest període, i un canvi en la mentalitat i hàbit del consum.
La diferenciació regional en quant a serveis i nivells de renda, que va engrandir els desequilibris tradicionals.
En general, la obertura de la economia de l’estat a Europa

Causes:Existència d’una mà d’obra abundant.
Augment de la productivitat dels treballadors.
Emergències de nous sectors productius com el turisme.
Aportació a l’embranzida industrial d’inversions estrangeres.


1.2. L’etapa final de la industrialització espanyola
Per a aconseguir uns objectius econòmics ben variats, el govern va proposar que les eines emprades fossin dutes a terme per diferents...