Funció social de l'empresa
Aquests últims dies es parla molt de la responsabilitat social corporativa deles empreses. Provocats potser per l'Informe Aldama, es llegeixen a la premsa pronunciaments a favor de l'exigència ètica i la transparència que ha de presidir la seva gestió i es reafirma la funciósocial que els correspon, anàloga-diuen-a la funció social de la propietat, que vincula aquesta, no només a l'interès i la utilitat dels seus titulars, sinó també a l'entorn en què actua ia les personesque amb ella es relaciona (treballadors, proveïdors, usuaris, entorn social i ambiental, etc ...). Es conclou així en la necessitat de dur a terme, al costat del balanç econòmic i la inevitable compteanual de resultats, un "balanç social" que reflecteixi aquestes altres dimensions d'una organització econòmica que ha sobrepassat els límits del pur utilitarisme privat i ha hagut de encarregar detasques i responsabilitats de naturalesa social, ambiental, educativa i cultural.
No sé si aquest entusiasme desencadenat per l'ètica i la responsabilitat social de les empreses és una reacció contraels recents escàndols en algunes de les empreses més importants del món, però convé aclarir aquest batibull conceptual. Sense desconèixer, com és lògic, alguns elements de veritat i molts bonsdesitjos que acompanyen aquestes manifestacions, sense ignorar les complexes estructures de decisió que són pròpies de totes les grans organitzacions (incloses les grans empreses); sense deixar d'atendre ala dignitat l'home i la dona concrets que treballen (que no són coses, ni màquines, sinó persones); sense negar la responsabilitat que les empreses tenen cap als seus propis empleats i cap al seuentorn; sense ignorar-repeteixo-cap d'aquestes coses, el que no pot fer-se és convertir l'empresa en una espècie d'organisme socio-institucional en què uns supòsits éssers, bons, justos i magnànims-els...
Regístrate para leer el documento completo.