Gòtic i Romànic-Arquitectura

Historia del Art. 1r Trimestre.

Art Grec: Classisme, Grècia i posteriorment Roma seguiran un patrò basat en el carácter de qualitat, un art model d’imitació. Doncs Classisme passa a ser el terme emprat per a parlar de les obres romanes i gregues.
Per tant, el art grec i el romà són la plena expressió del art basat en la uniformitat i els valors determinats. La Bellesa es basa en laproporció i els valors matematics que aseguren unes mesures proporcionals. Homogenitat i precisió.

En l’arquitectura els temples grecs foren el terreny on es desenvoluparia tota l’arquitectura grega. Doncs l’unitat religiosa dels grecs feia possible un lloc de culte a les divinitats. Els temples són d’alçades menudes sovintment, doncs aquestos debien de complir una seguida de criteris matemàtics enrelació a les mesures, fent-les proporcionals unes entre altres per crear una harmonia i un perfecte acabat en aquestos.
Usaven tècniques com arquejar els arquitraus i els estil·lòbats perque l’ull sol doblegar les linees horitzontals. Alhora hi havia una menor distància entre els pilars de les bandes i els del mig, que entre els del mig, així dotaven al temple de més nitidesa, fent que l’ull nosiga concient per el joc d’ombres.
Solien ser de planta rectangular uniforme, es situaven aïllats de la societat a un punt sagrat. Tot el temple descansa sobre un tepidoma, estan treballats per ser vistos desde fora. Dins en canvi els temples grecs, tenien en primer lloc d’una pronaos on la llum anava fent-se cada vegada menys notable, una naos, on s’hi realitzava el culte a la divinitat i unOpistòdom on es guardaven els tresors del temple.

En busca de la perfecció a l’hora de construir un temple, s’hi distingeixen varis ordres que van sorgir a partir d’aquest afany:
El primer es el Dòric que data del segle VII a.C. Un estil més auster i robust en comparació als que després vindran.
Les façanes dòriques contaven en un crepidoma dotat de dos elements, un estil·lobat i unestereobat que suportaven un fust sovintment llis sense estries, i que acabava en un capitell de collarí i abac. Més amunt s’hi localitzaria l’entaulament que contava amb un Arquitrau que podia estar format per varis elements, metopes i tríglifs, dalt d’aquestos ja estava el Frontó.
Al segle VI a.C daten les primeres obres de l’art d’estil Jònic, que a diferència del Dòric, i per les sevesinfluencies de caràcter egipci, tot i que respetaven els principis de mesura i proporcionalitat, tendiren a fer unes obres mes gegantesques.
La diferència en l’estructuració en comparació a l’ordre Dòric és l’afegitó del plint al damunt del crepidoma, un fris estriat, capitells amb equí. I finalment l’ordre corintí es diferència dels dos anteriors per el peculiar acabament del capitell.

En el camp del’escultura vorem que les escultures gregues peguen un pas endavant amb el pas del temps, en un primer moment, s’hi realitzaven les obres d’art sobre pedres grosses, representant imatges femenines molt arcaiques, amb mirada frontal, desproporció notable en cuant a les obres.
S’hi distingeixen varis períodes en l’escultura grega, el primer, el sever, es tracta d’un pas endavant cap representaciófranca i realista en l’escultura, el sever, es data del segle V a.C destaca l’introducció de nous materials.
Després d’aquest arriba el període d’esplendor de l’escultura grega. L’home com a concepció del centre del món, obres realistes que plasmen el perfecte cànon de bellesa que el grecs basaren en la proporció, de remarcar els el Dorífor que traduït vol dir cànon. O el Discòbol de Miró.Representació gràfica dels cos humà idealitzada, proporció davant de totes les coses, malgrat un estudi anatòmic important i els caràcters de l’obra d’aquest tipus, les obres sovintment no tenen expressió cosa que no fa creïble en alguns casos la representació escultòrica.



L’art Romà: Fou un art continuista del grec, d’influència etrusca.
En l’àmbit de l’arquitectura els romans foren uns...