Garcilaso de la Vega Soneto




Títol del treball:

Subtítol del treball:

Data d’entrega del treball:

Pau Mayor Martin i Adrià García Jiménez



Índex
1. Primera part: marc introductori
Pròleg
Justificació
2. Segona part: marc teòric
Evolució històrica
Context cultural
Context científic
Actualització
3. Tercera part: marc pràctic
Hipòtesis







Primera part: marc introductori
Pròleg:El tdah a les nostres vides
Per a començar amb aquest Treball de Recerca, creiem convenient començar explicant que el tema que tractarem és una realitat que ens envolta; pares i mares, molts més dels que creiem, han tingut amb els seus fills o filles experiències en les que són incapaços d’estar-se quiets, en les que pateixen accidents en qualsevol mena de circumstància domèstica i en les que esveuen immersos en continus problemes amb els seus companys o fins i tot amb altres adults.

Per altra banda, alguns professors també han tingut experiències similars al donar classe a joves realment incapaços d’estar-se asseguts, a nois que fan sorolls constantment i que molesten els altres, a d’altres que després d’haver donat les instruccions per a tota la classe pregunten que s’ha de fer i,en definitiva, a alumnes sense cap mena de retràs mental que tenen un mal rendiment acadèmic que no es correspon amb l’immens esforç que realitzen.

Tota aquesta problemàtica ha motivat naturalment una gran ansietat familiar i escolar que, òbviament, s’ha vist reflectida en un elevat número de consultes mèdiques que, com ha resposta, han tingut una freqüent manca d’orientació per part depsicòlegs, psiquiatres, pediatres i d’altres especialistes.

Això ha estat així principalment per dos factors; (a) la pròpia naturalesa del trastorn, ja que a diferència d’altres malalties habituals entre els infants, de les quals es poden clarificar el diagnòstic mitjançant una entrevista clínica, una exploració i certes proves complementaries, els problemes relacionats amb la conducta i la atenciótendeixen a englobar límits més difusos entre un comportament considerat normal i un altre considerat anormal.


Amés, (b) durant molts anys, no hi ha hagut un clar quadre diagnòstic de caire psicològic o psiquiàtric que aportés solucions al problema o que simplement apaivagués els dubtes que pares, mares i professors tenen sobre si el comportament del seus fills o alumnes és normal o hodeixa de ser.

Per això, la recerca per part dels pares i professors de respostes que els ajudin a tranquil·litzar, normalitzar i millorar la situació, ha fomentat tot un procés d’investigació i de divulgació científica que ha posat en marxa a psicòlegs, pediatres i altres especialistes mèdics com neuròlegs i psicopedagogs.

Actualment, gràcies a aquest gran interès suscitat entre els científicsd’arreu del món, sobretot a partir del començament d’aquest nou segle, coneixem la causa principal de tot això i es basa en unes sigles, TDAH, que fan referència al anomenat Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat, una malaltia neurobiològica present des del naixement, però que es manifesta notablement a partir de l’etapa escolar, quan l’individu té una menor capacitat d’atenció, unaforta impulsivitat i una major activitat motriu.

Tanmateix, es pot afirmar que el TDAH és un trastorn que està de moda, perquè molts estudis assenyalen que és el més freqüent i detectat dins la salut mental infantil i el que genera més publicacions científiques a nivell internacional. Tot i així, la realitat ha estat diferent, perquè aquest dèficit d’atenció tan conegut avui dia sempre haexistit, ja que en tenim referències des de temps remots que ho constaten, però simplement que ara se’n coneix més i millor sobre la malaltia.

No obstant això, aquest dèficit és un dels darrers problemes mentals sense cap consens internacional, i això també ha provocat el promig de gairebé 3.000 publicacions anuals que intenten actualitzar la malaltia i aportar nous mètodes de diagnòstic, nous...