Geografia Paisajes

UNITAT 5. CANVIS I PERMANÈNCIES EN EL SECTOR PRIMARI.

1. DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL A L’AGRICULTURA DE MERCAT.

1.1 De l’econòmia de subsistència a l’economia de mercat.
La utilització de noves tècniques agrícoles i la introducció de nous conreus, van permetre augmentar la producció agrària. Els propietaris obtenien més ingressos per la venda dels productes o pels arrandaments, així es vainiciar un procés de concentració de capital que invertien en la indústria.
La indústria s’anava desenvolupant i les ciutats creixien. Els pagesos van deixar de fer-se vestits, mobles i estris; però per adquirir aquests productes necessitaven diners que obtenien per la venda de les collites al mercat. Més gent del sector agrari va entrar als circuits de l’economia de mercat (el pagès és venendori comprador).
L’agricultor li interessa obtenir el benefici màxim dels seus productes. També es comprador de béns industrials (maquinària, adobs, insecticides..). Aquest procès fa que l’agricultor s’especialitzi en pocs conreus.
Es dedica la producció al mercat. El resultat ha estat una transformació de la població rural, de les feines agràries, de la superfície i l’estructura de lesexplotacions i de la producció i comercialització dels productes.

La capitalització de camp.
Quan la indústria va necessitar mà d’obra i el ferrocarril va facilitar les comunicacions es va iniciar un procés d’èxode rural.
Els agricultors han adaptat les noves tecnologies i han fet un esforç de capitalització per augmentar la superfície de regadiu, per comprar màquinaria, per adquirir bestiar de raça oadaptar les instal·lacions. Els agricultors han rebut crèdits amb interès baix i subvencions, i ajudes de la Unió Europea.

1.2. Població rural i població agrària.
La població agrària va anar disminuint progressivament a causa de la mecanització dels treballs agrícoles i la baixa rendibilitat.
La població rural vivia en zones rurals encara que treballés al sector secundari o terciari, i lapoblació agrària, era la que treballava al sector primari.
La població activa agrària jove es veu afectada per un percentatge alt d’immigrants que és l’inici al canvi de tendència.
Hi va continuar havent zones rurals amb explotacions molt tradicionals, però la mà d’obra jove abandonava el camp i anava a la ciutat per treballar. Aquest procés va afectar totes les zones rurals.

1.3. El treballagrari a Espanya.
Finques petites i mitjanes, els propietaris són qui treballen la terra amb l’ajuda de la família (explotació familiar), o amb un assalariat fix o d’uns quants.
Per els baixos rendiments, l’especialització i la mecanització dels conreus, el cap de família treballa a l’explotació agrícola mentre la dona i els fills fan altres activitats econòmiques. El petit propietari treballa atemps parcial (es combinen les tasques agrícoles amb les feines de la indústria, la construcció i els serveis).
A les finques grans augmenta la gestió directa i disminueixen la parceria i l’arrendament de parcel·les. La mecanització ha provocat la disminució del nombre de treballadors fixos i ha augmentat els treballadors eventuals o la mà d’obra immigrant.

1.4. Evolució de la superfícieagrària.
Al 2007 la superfície destinada a la producció agroalimentaria era de 50.5 milions, 24.5 milions eren superfície agrària útil (SAU); la resta són zones forestals i altres superfícies.
La SAU són les terres de conreu, els prats i les pastures. Una bona part és de secà.
Durant els darrers anys han disminuït les terres de conreu i ha augmentat el terreny forestal, els prats i les pastures.L’abandonament de terres menys productives ha estat per la política comunitària, l’augment de la superfície destinada a explotació ramadera i per la construcció.

1.5. La terra i l’estructura de les explotacions agràries.
Hi ha moltes explotacions petites, però el petit nombre d’explotacions gran formen la part més important del sòl conreable.
Gran explotació o latifundi.
Els latifundis són...