gfhjgik

Aglae i les taronges, 1906, pertany al recull de poemes més destacat del noucentisme català Els Fruits Saborosos, de l’autor noucentista Josep Carner (1884-1970). El moviment noucentista escaracteritza per l’afany de voler construir una Catalunya, tant en l’àmbit social com cultural, molt més moderna, culta i liberal. Aquest poema pertany a l’etapa de Josep Carner en que es consolida com anoucentista, i a més serveix com a model del classicisme apol•lini, a partir de la unió de la natura amb Aglae, nom hel•lenístic, per tractar el tema de la maternitat. Cal destacar que el gènere poètic ésel que més va triomfar durant el moviment ja que és el que millor complia els requeriments del arbitrarisme noucentista, és a dir la voluntat de canvi.

El poema està estructurat en 5 quartetsalexandrins, dels quals els dos primers inclouen la presentació dels personatges i l’ambient, el tercer i quart quartet mostren el tema i la realització d’aquest, i finalment el darrer quartet conclou lahistòria.

En el present comentari poètic es tractarà el tema i la intencionalitat de la obra, analitzant la seva estructura, tant interna com externa, que donarà lloc a una presentació de tot elcontingut del poema fent referència als principals recursos estilístics i als camps semàntics que presenta. Es finalitzarà el comentari concloent els aspectes més rellevants i presentant na relació del’obra i l’autor amb altres obres del moviment, així com amb una comparació amb el moviment anterior, el Modernisme.

Aglae i les taronges tracta com a tema principal l’embaràs i la maternitat d’unadona i la ajuda que li proporciona la natura, en aquest cas les taronges, per afrontar la debilitat que sent. Fent referència al nom, cal destacar que Aglae és d’origen hel•lenístic i que per tantjuntament amb les taronges, fan referència al classicisme apol•lini basat en els clàssics i en l’harmonia.

La intencionalitat de Josep Carner és plenament esteticista, és a dir es centra molt en...