Glúcids

Els glúcids

Raquel Gómez Moreno
2º Batxilletat científic

ELS GLÚCIDS
Els glúcids són biomolècules formades bàsicament per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O).
També reben el nom de sucre i de hidrats de carboni o carbohidrats, per la proporció entre els
àtoms.
En tots els glúcids sempre hi ha un grup carbonil (carboni unit a un oxigen mitjançant un doble
enllaç). El grup carbonilpot ser:
Grup aldehid (-CHO)
Grup cetona (- CO-).
Així doncs en poden definir com polihidroxialdehids o polihidroxicetones.
CLASSIFICACIÓ DELS GLÚCIDS
Es classifiquen segons el nombre de cadenes polihidroxialdehídiques o polihidroxicetòniques
que contenen.
Monosacàrids: glúcids que estan constituïts per una sola cadena polihidroxialdehídica o
polihidroxicetònica.
Oligosacàrids: glúcidsque estan formats per la unió de dos o deu monosacàrids. Els més
importants són els disacàrids.
Polisacàrids: glúcids formats per la unió de més de deu monosacàrids.
A més d’aquests tres tipus, hi ha els compostos formats per la unió de glúcids i altres
substàncies no glucídiques.
ELS MONOSACÀRIDS
Són els glúcids constituïts per una sola cadena polihidroxialdehídica o polihidroxicetònica, quepot tenir de tres a set àtoms de carboni.
Segons el nombre d’àtoms de carboni de la seva cadena, els monosacàrids es classifiquen en
cinc grups: trioses, tetroses, pentoses, hexoses i heptoses.
Els monosacàrids tenen les propietats següents:
Propietats físiques: són sòlids cristal·lines, de color blanc, hidrosolubles i de gust dolç.
La seva solubilitat es aigua és deguda al fet que tant elsradicals hidroxil, com els
radicals hidrogen presenten una elevada polaritat elèctrica i, per això, esta bleixen
forces d’atracció elèctrica amb les molècules d’aigua, que també són polars.
Propietats químiques: són capaços d’oxidar-se (perdre electrons davant d’altres
substàncies que, quan els accepten, es redueixen). Així tenen capacitat de reduir el
reactiu de Fehling, gràcies que el grupàcid per electrons i passa a grup àcid.

LES TRIOSES
Glúcids formats per tres àtoms de carboni. Hi ha dues trioses: una que té un grup aldehid i
una altra que té un grup cetona.
L’aldotriosa s’anomena gliceraldehid, i la cetotrisosa s’anomena dihidroxiacetona. Són
abundants a l’interior de la cèl·lula, ja que són metabòlits intermedis de la degradació de la
glucosa.
El gliceraldehid té elsegon àtom de carboni asimètric, és a dir, que té les quatre valències
saturades per radicals diferents.
LES TETROSES
Glúcids formats per quatre àtoms de carboni. Hi ha dues aldotetroses, l’eritrosa i la treosa,
i una cetotetrosa, l’eritrulosa. En les aldotetroses hi ha dos carbonis asimètrics.

LES PENTOSES
Són monosacàrids amb cinc àtoms de carboni. Per la seva importància, cal destacarles
aldopentoses D-ribosa, en l’àcid ribonucleic (RNA), i la D-2-desoxiribosa, en l’àcid
desociribonucleic (DNA). També cal destacar la cetopentosa D-ribulosa, que és la molècula
que, durant la fotosíntesi, reacciona amb el diòxid de carboni, que així passa de matèria
inorgànica a constituir matèria orgànica.
En les pentoses l’estructura molecular més estable no és lineal sinó cíclica.

LESHEXOSES
Són monosacàrids amb sis àtoms de carboni. A causa dels angles que formen els enllaços
químics dels carbonis entre si, l’estructura més freqüent de les hexoses no és la lineal o
oberta sinó la cíclica o tancada.

L’aldohexosa més abundant és la glucosa, i la cetohexosa més freqüents en els vegetals és
la fructosa.
Glucosa: és el glúcid més important perquè aporta la major del’energia que
necessiten les cèl·lules. Hi ha cèl·lules que depenen exclusivament de la glucosa.
En dissolució, les molècules de glucosa es tanquen sobre si mateixes i formen un
hexàgon, semblant al d’una molècula anomenada piran, per la qual cosa rep el
nom de glucopiranosa.
Fructosa: es troba en forma cíclica pentagonal, per la qual cosa rep el nom de Dfructofundosa. Es troba lliure a la...