Pràctica glúcids

Títol: Reconeixement de glúcids.
Resum: Aquesta pràctica, utilitzarem la reacció de Fehling i la de Lugol. A la reacció de
Fehling treballarem amb glúcids monosacàrids i alguns disacàrids. Una de les
propietats més destacades dels monosacàrids és la de tenir un poder reductor, és a dir,
són capaços de reduir una substància per tal d’oxidar-se. Aquest poder reductor es
posa a manifest amb lessals de coure de manera que l’ió cúpric (Cu 2+) és redueix pel
guany d’un electró passant a un ió cuprós (Cu+). Aquests reactiu consta de dues
solucions: la solució A trobem les sals cúpriques on el reactiu quedarà de color blau i la
solució B tenim a les sals cuproses on el reactiu serà de color vermell i per tant positiu.
En afegir el reactiu de Fehling, si la substància és reductora l’iócúpric passa a cuprós.
La reacció s’ha d’escalfar fins a l’ebullició per tal de poder veure el canvi de coloració.
En canvi, la prova del Lugol serveix per determinar si hi ha la presència de polisacàrids.
Hem de tenir en compte que no és una reacció química sinó que és el glucogen en
presència de iode on queda absorbit a les ramificacions, aquest procés donarà la
presència d’un color violat,per tant serà positiu. Només hi haurà canvi de color quan
hi ha una absorció de iode.
Introducció: La prova és realitzà al laboratori de biologia de l’institut Puig Cargol de
Sant Antoni de Calonge. La prova de Fehling es realitzà per tal de detectar el poder
reductor d’alguns glúcids monosacàrids i disacàrids. En canvi vam realitzar la prova de
Lugol per identificar la presència depolisacàrids.
Vocabulari:
- Glúcids: compostos orgànics formats per carboni, hidrogen i oxigen.
–Monosacàrids: unitat bàsica dels glúcids. Formats per la unió de tres a vuit carbonis
enllaçats amb grups funcionals d’hidroxil i radicals d’hidrogen.
–Disacàrids: glúcids formats per dos monoglícids units mitjançant un enllaç
o-glicosídic.
–Polisacàrids: conjunt de deu o més monosacàrids units a través del’enllaç o-glicosídic.
Objectius:
-Identificar glúcids reductors.
-Distingir polisacàrids com el midó i el glucogen a través de la prova de Lugol.
-Saber la importància dels controls positius i negatius de les dues reaccions.
Material: (Font número 1)
Material d’estudi
Glucosa
Sacarosa
Midó
Llet entera
Llet semidesnatada
Farina
Poma
Raïm
Patata

Material de treball
12 tubsd’assaig i gradeta
Pinces de fusta
Graduador pipetes
Cremador de metanol
Comptagotes
Aigua
Vas de precipitats
Solucions de glucosa, sacarosa, midó
Solucions de Fehling A i B
Solucions de Lugol

*Font 1.Taula del material d’estudi i de treball.

1

Mètode o procediment:
1-Primer de tot col·loquem els 12 tubs d’assaig a la gradeta i col·loquem els noms
corresponents: els sis tubs quetenim davant hi escriurem una F perquè seran els tubs
que utilitzarem per a la reacció de Fehling i a darrera tindrem els tubs d’assaig per a la
prova de Lugol on hi escriurem una I que significa Iode. Aleshores escriurem el nom del
les substàncies que treballarem. (Font número 2 i 3)

*Fonts 2 i 3. Tubs d’assaig amb els nomes corresponents.

2- Aleshores quan ho tinguem tot col·locat i enl’ordre corresponent hi afegim 2 ml
d’aigua a cada tub d’assaig. (Font número 4)

*Font 4. Vas de precipitats amb l’aigua.

3- A continuació afegim 2ml o 2mg de la substància que analitzarem, en aquest cas
glucosa, sacarosa, midó, raïm i llet semidesnatada. Primer treballarem amb la prova de
Fehling. Un cop afegides les substàncies
afegim cinc gotes del reactiu Fehling A i cinc
gotes del B.(Font número 5, 6 ,7 i 8)

*Font 5. Xafant el raïm

2

*Font 6. Reactiu Fehling A

*Font 7. Reactiu Fehling B
*Font 8. Afegint les gotes

4-Un cop posades les gotes corresponents, s’ha d’encendre el cremador de metanol i
escalfar cada tub d’assaig fins al punt d’ebullició per tal d’obtenir el canvi de la
coloració. (Font número 9 i 10)

*Font 9. Cremador de metanol.

*Font...