Glicerina-seda i imipramina


[1]
LA GLICERINA

També és pot dir glicerol, és un compost orgànic en forma de líquid viscos, incolor i inodor, té un gust dolç i una baixa toxicitat. La seva formula química és: C3H8O3. Els seus tres grups hidròfils son els que li donen la solubilitat a l'aigua.
La glicerina és el component central de diversos lípids. La seva viscositat es deguda a la unió dels hidrògens. Té enllaçossimples i és tetravalent.

USOS DE LA GLICERINA
La glicerina té moltes utilitats. Una de les mes freqüents és dins - la industria alimentaria, servint com a endolçant i agent espessidor de licors. Es un gran substitut del sucre, sent un 60% igual de dolç, aporta la mateixa energia que el sucre, no dona aliment a els bacteris de la boca que causen les caries, té aproximadament 27 calories percullerada i no augmenta els nivells de sucre en sang. Una més de les propietats de la glicerina és la seva característica anticongelant. Un dels molts usos de la glicerina és, en el camp de la investigació en laboratoris, és com, barrejada amb aigua, reduint el dany que hi ha en els cristalls de gel en els organismes emmagatzemats en solucions congelades, com ara bacteris i mosques de la fruita.
- Ésmolt utilitzada en el camp de la cura de la pell i del cos, sent un gran laxant, en tractaments per les cremades i ferides, serveix per la descongestió de les foses nasals, mata els bacteris que causen l'halitosi i en tractaments de bellesa, com poden ser: per el cabell i per la pell (aportant hidratació en pells molt seques).
- En la industria tèxtil és utilitzada per la fabricació dediferents teixits. La industria del cuir la fa servir com a preservador de les pells.

La glicerina a estat catalogada com a carbohidrat, ja que inclou tots els macro-nutrients calòrics, menys les proteïnes i greixos.

PROPIETATS FISIQUES
Una de les seves propietats físiques és quan la glicerina és dissol amb aigua, trenca els ponts d'hidrogen que hi ha a l'aigua i evita que la barreja formi unaestructura cristal·lina estable. És insoluble al èter. Té un punt de fusió de 18 ºC, un punt d'ebullició de 290 ºC i un punt d'inflamació de 176 ºC.

FONTS
http://ca.wikipedia.org/wiki/Glicerol
http://www.ehowenespanol.com/usos-glicerina-info_180219/
http://www.ctr.com.mx/pdfcert/Glicerina.pdf
http://www.lineaysalud.com/ique-es/395-la-glicerina.htmlhttp://html.rincondelvago.com/la-glicerina.html






[2]
LA SEDA

És una fibra tèxtil natural, prové de la fibroïna i la sericina, dues proteïnes provinents de les glàndules salivals dels cucs de seda. És una de les fibres naturals més fortes, té una capacitat de recuperar-se de la humitat d'un 11%, es poc conductora de la electricitat, sent així que acumula cargues elèctriques, si la seda no es netejada abansd'utilitzar-la pot encongir un 8% degut a la relaxació de la seva macro-estructura. La seda té una brillantor natural més gran que la del acer, és un aïllant de la calor, molt agradable al tacte, càlida, molt suau, però s'arruga amb molta facilitat.

PROPIETATS FISIQUES I QUIMIQUES
La fibroïna és una proteïna que està composta per la unió de diversos aminoàcids, la glicina, la alanina i la serina. Laseda és un teixit molt fort gracies a l'acció de la glicina, té molta resistència a la tensió, ja que es deguda als seus enllaços covalents peptídics. La seda pot aturar l'avenç d'una de les tres classes de partícules que desprenen els materials radioactius, les quals son les partícules alfa, les que tenen menor poder de penetració.
La seda es resistent a la majoria d'àcids minerals, però éssoluble a l'acid sulfúric. És descompon a 170 ºC.

OBTENCIÓ
La obtenció de la seda comença quan les glàndules de la larva comencen a secretar fibroïna i sent envoltada per la sericina, que amb el contacte amb l'aire solidifica formant un capoll, quan la papallona surt del capoll, la fibra restant es tractada amb aire calent, després passa per un bany d'aigua per fer-lo més tou i s'uneixen els...