Globalizacion

La globalització

La globalització o canvi global és el conjunt de variacions o alteracions en els sistemes socials o als naturals (físics o biològics) els impactes dels quals no poden ser localitzats, ni socialment ni naturalment parlant, a cap lloc o conjunt d'indrets, sinó que afecten el conjunt de la Terra, la societat i els individus. Es pot considerar que la globalització és una sèriecomplexa de processos que es produeixen simultàniament en l’àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic i que abasten la major part de les regions del planeta. Un estudi bàsic de  la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre social i natural. Malgrat la tendència a destacar-ne únicament els aspectes econòmics, cal assenyalar-ne el caràcter complex imultidimensional. En puresa la globalització és un fenomen força antic amb una llarga genealogia històrica, però avui constitueix un dels factors socials més destacables i és un dels reptes més importants que les ciències socials es plantegen per al segle XXI. La globalització actual ha suscitat moltes crítiques i, fins i tot, ha motivat el naixement del moviment altermundista i antiglobalització.

AntecedentsDes de la seva creació, el concepte de globalització ha inspirat nombroses definicions i interpretacions, amb antecedents que es remunten als grans moviments del comerç i l'expansió europea a través d'Àsia i l'Oceà Índic que es produí durant el segle XV. Segons el Diccionari Anglès d'Oxford, la paraula "globalització" va ser emprada per primera vegada l'any 1930, per referir-se a una visióholística de l'experiència humana en l'educació. Una descripció primerenca de la globalització va ser escrita per l'empresari nord-americà, que arribà a ministre, Charles Taze Russell, qui l'any 1897 va encunyar el terme "corporacions gegants", tot i que no va ser fins a la dècada del 1960 que el terme va començar a ser àmpliament utilitzat pels economistes i altres científics socials. El concepte,des d'aleshores, ha assolit un ús generalitzat especialment a través de la premsa, a partir de la segona meitat de la dècada del 1980.
La CESPAO de les Nacions Unides (Comissió Econòmica i Social per a Àsia Occidental) ha deixat escrit que la globalització "és un terme àmpliament utilitzat que pot ser definit de maneres diferents. Quan s'utilitza en un context econòmic, es refereix a la reducció ieliminació de barreres entre les fronteres nacionals per tal de facilitar el flux de béns, capitals, serveis i mà d'obra ... encara que continua havent considerables obstacles per al flux de treball ... La globalització no és un fenomen nou. Va començar durant el segle XIX, però es va reduir durant el període comprès entre l'inici de la Primera Guerra Mundial fins al tercer quart del segle XX.Aquesta disminució es pot atribuir a les polítiques orientades cap a l'interior impulsat per diversos països per tal de protegir les seves respectives indústries ... No obstant això, el ritme de la globalització va augmentar ràpidament durant el darrer quart del segle XX’’.

Takis Fotopoulos diu que la globalització és el resultat de les tendències sistèmiques que mostren un dinàmic creixement dela vida o mort de l'economia de mercat, arran de la ràpida expansió de les empreses transnacionals. Com que aquestes tendències no s'han compensat eficaçment per l'aparició de tendències contràries que podrien haver emanat de l'acció sindical i altres formes d'activitat política, el resultat ha estat la globalització. Aquest és un fenomen multifacètic i irreversible en el sistema de l'economia demercat i s'expressa com:

• La globalització econòmica, és a dir, l'obertura i la desregulació dels productes bàsics, el capital i els mercats de treball que va portar a la forma actual de la globalització neoliberal.
• La globalització política , és a dir, el sorgiment d'una elit transnacional i l'eliminació gradual de l'estat tot poderós país del període estatista.
• La...