grup_4_PAC2 1

1-L’objectiu de l’article és identificar aquells trets de personalitat que incideixen de forma significativa en el desenvolupament de la creativitat. Definiu què és un tret, quina és la seva naturalesa i la seva utilitat. Exposeu a quina conclusió arriba l’article.

DEFINICIÓ i NATURALESA
“Un tret es pot entendre com una disposició personal a comportar-se d´una manera semblant en diversessituacions.”1
Els trets són “característiques psicològiques disposicionals, àmplies, consistents i estables durant el temps que s’utilitzen per a descriure, avaluar i predir la personalitat dels individus”.
“L’estudi dels trets es part integrant de certes àrees de la psicologia, com ara la personalitat, el temperament, la intel·ligència, o l’avaluació psicològica. En totes aquestes disciplines espretén identificar els trets psicològics, però a més també es pretén trobar la raó l’origen i la naturalesa dels trets. El tret és el concepte que millor representa la unitat de l’anàlisi de les diferències individuals. Aquest terme usualment fa referència a un conjunt d’hàbits de conducta correlacionats.”2
El tret és la unitat de mesura de la psicologia de la personalitat que es va plantejar per al´estudi dels invariants de la personalitat, de la mateixa manera que havia formulat el concepte de capacitat per a classificar les diferencies individuals en el rendiment cognitiu.
És molt important la qualificació dels trets com a disposicionals, amplis, consistents i estables. Això vol dir, amb més detall:
– Disposicional: que predisposa a realitzar un tipus de conducta (p. ex., tendènciaa…).
– Ampli: els seus efectes no provoquen conductes específiques, sinó generals (no hi ha un tret que produeixi somriures, sinó que el mateix tret fa que la persona tingui facilitat per a somriure, riure, estar alegre, animada, etc. (p. ex., l’extraversió).
– Consistent: és a dir, que es mostra en una gran varietat de situacions.
– Estable: que és constant en el temps i per tant que el podremobservar (amb certes variacions) al llarg de la vida de l’individu.

TIPUS
Els estudiosos de la personalitat, abans d’utilitzar el tret com a unitat d’anàlisi de les característiques individuals, van utilitzar el concepte de tipus. En essència, els teòrics del tipus consideren que tots els individus humans es poden classificar en uns quants tipus o categories d’éssers humans (generalment pocs i queoscil·len entre quatre i setze). Per exemple, la classificació astrològica indica que hi ha dotze tipus, la recent Teoria dels eneatipus de personalitat considera que n’hi ha nou3, (1 es el subtipus perfeccionista, el 2 el servicial, el 3 l’eficient, el 4 el romàntic, el 5 l’observador, el 6 el lleial, el 7 l’epicuri, el 8 el líder, el 9 el conciliador) mentre que els antics grecs reconeixien quatretipus diferents de personalitat (malenconiós, flegmàtic, sanguini i colèric). La diferència més important entre una teoria de tipus i una de trets referent a la personalitat és que la primera considera que els individus pertanyen a una o a una altra categoria (Peixos o Lleó; malenconiós o flegmàtic), mentre que la segona considera que els trets són propietats comunes de tots els individus, però queestan distribuïts de manera desigual. Així, tots els éssers humans tenim un cert grau d’ansietat, de sociabilitat i d’originalitat, però ens distingim per la quantitat del tret que ens identifica. En general, s’assumeix per raons que ja s’han descrit, que els trets de personalitat es distribueixen de forma normal (és a dir, seguint l’anomenada “corba de campana”) com la majoria de trets físics(alçada, pes, etc.), cosa que significa que si podem considerar l’“activitat” com un tret, aleshores tots els individus tindran aquest tret en un grau diferent, uns quants seran extremament inactius o actius, uns altres seran molt actius o inactius i la majoria tindran un grau d’activitat intermedi.
CONCLUSIÓ ARTICLE:
Els subjectes que més han incrementat la seva creativitat han sigut els que es...