Guerra Civil

Tema XI. La Guerra Civil (1936-1939).
Entre el juliol de 1936 i l’abril de 1939 tingué lloc la Guerra Civil espanyola. El conflicte va tenir unes considerables repercussions internacionals, atès que s’inscriu en un context en què a tota Europa s’enfrontaven democràcia i feixisme i que desembocà en la Segona Guerra Mundial (1939-1945). La Guerra Civil espanyola de 1936-1939 finalitzà amb eltriomf del bàndol “nacional” i la instauració de la Dictadura franquista (1939-1975).

Causes de la guerra civil:
- Radicalització excessiva de les posicions polítiques. Així, la major part de la dreta, les oligarquies i algun poder tradicionals (Església, exèrcit) no acceptaven el programa reformista de la Segona República, perquè posava en qüestió els seus privilegis amb mesures com la reformaagrària, la secularització de la societat, les reformes militars, l’adopció d’una legislació social avançada, l’autonomia per a Catalunya, la difusió de l’ensenyament i la cultura, etc. Per la seva banda, un sector important de l’esquerra (anarquistes, part del PSOE, etc.) considerava massa lents els canvis plantejats pels governs republicans i volia avançar cap a l’establiment d’un règimrevolucionari.
- Problemes estructurals que tenia la societat espanyola i que havia volgut solucionar el reformisme republicà (deficient industrialització, desigual distribució de la terra, pobresa, accentuades desigualtats socials, analfabetisme, manca d’encaix de Catalunya i el País Basc dins l’Estat, intervencionisme militar, etc.) eren molt greus
-Context internacional era desfavorable: GranDepressió, crisi de les democràcies i avanç dels feixismes

La causa immediata de la Guerra Civil fou la no acceptació de la victòria de l’esquerra a les eleccions de febrer de 1936 per part de l’exèrcit i d’elements civils de dreta, i la percepció del desordre públic regnant com una situació revolucionària. El cop d’Estat va ser presentat com una acció preventiva davant una revolució que, segonsels sublevats, havien preparat les organitzacions obreres per al mes d’agost i que establiria un règim de tipus comunista. Tot i que aquesta acusació era falsa, és cert que tant l’esquerra com la dreta varen tenir responsabilitats en la creació d’un clima de desordre i tensió política de difícil solució. Entre febrer i juliol de 1936 foren constants les alteracions de l’ordre públic (atemptats,ocupacions de terres, enfrontaments al carrer, etc.), però en realitat ja des del mateix moment de la proclamació de la Segona República (1931) s’havien succeït les accions desestabilitzadores de la legalitat constitucional per part dels uns i dels altres (per part de la dreta, el cop d’Estat de Sanjurjo –1932-; per part de l’esquerra els aixecaments anarquistes de 1932-33 o la revolució d’octubre de1934).

1. L’alçament militar de juliol de 1936 .
1.1. La conspiració contra el govern el front popular.......
1.2. El Cop d’Estat del 17-19 de juliol i els inicis de la guerra (juliol 1936).
Entre el 17 i el 19 de juliol va tenir lloc l’alçament militar contra el govern del Front Popular. L’aixecament s’inicià a Melilla el 17 de juliol on arribarà Franco des de Canàries poc desprès. Eldia 18 Queipo de Llano s’aixeca a Sevilla, Godet a les Balears i Mola a Pamplona. El govern republicà –que els dies previs no havia donat credibilitat als intensos rumors sobre la imminència d’un Cop d’Estat- tardà a reaccionar. El cap de Govern, Santiago Casares Quiroga (republicà d’esquerra), es negà a armar els obrers i dimití el 19 de juliol davant la seva incapacitat per controlar lasituació. El substituí el mateix dia el també republicà d’esquerra Diego Martínez Barrio, que intentà sense èxit negociar amb el general Mola –cap dels sublevats-. El 20 de juliol, el nou cap de govern, José Giral, es decidí a donar armes a les organitzacions obreres. L’acció combinada de la resistència obrera i del sector de l’exèrcit, la Guàrdia d’Assalt i la Guàrdia Civil, que va romandre fidel a la...