Guillem de verguedà

CANSONETA LEU E PLANA , de GUILLEM DE BERGUEDÀ (...1138-1192...) lbg

I

Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana
5 q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

II

Marques, ben aion las peiras
a Melgur depres Someiras,
10 on perdetz de las denztres:
no i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques...

III

15 Del bratz no·us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe·l nervi vos estendes.
20 A, Marques, Marques, Marques...

IV

Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
gardar se deu totas ves
25 qon qe·zan; an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques...

V

Marques, ben es fols qui·s vana
30 c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques...

Traducció al català:
I: Cançoneta lleu i plana,/ lleugereta, no gens ufana,/ faré sobre el meu Marquès,/ eltraïdor de Mataplana/ que és farcit i ple d'engany./ Ah, Marquès, Marquès, Marquès,/ d'engany sou farcit i ple! [altres versions: Ah Marquès, Marquès, Marquès, tan farcit d’engany i obès!]

II: Marquès, beneïdes les pedres/ de Melgur, prop de Someires,/ on vau perdre tres de les dents:/ això no ha fet cap mal [=no en tingueren dany(les pedres)], car les primeres/ [encara] són allà i no s'hi notagens./ Ah, Marquès...

III: Al vostre braç no dono el preu d'una figa [=el vostre braç no val res],/ que sembla cabiró de biga/ i el porteu mal estès [=arronsat];/ [bé] caldria ortiga [=caldria frega d’ortiga]/ que el nervi us estirés./ Ah, Marquès...

IV: Marquès, qui de vós es refia/ no té amor ni companyia:/ ha de vigilar sempre/ vagi com vagi: [que] vagi [amb vós] amb claror de [a ple] dia/[i] de nit que no vagi de cap manera amb vós./ Ah, Marquès...

V: Marquès, ben foll és qui es vana/ de fer migdiada amb vós/ sense bragues de cordovà;/ i mai fill de cristiana/ no introduí costum pitjor./ Ah, Marquès...
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El context de la lírica trobadoresca i les sevescaracterístiques
Durant els segles XII i XIII, el moment més àlgid del feudalisme estamental --amb les relacions vassallàtiques com a eix d'una societat essencialment agrícola, basada en la propietat de la terra (o feu) com a font de riquesa-- apareix a Occitània la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la lírica trobadoresca provençal. Aquest model poètic (oposat a lapoesia escrita en llatí per clergues i universitaris i a l'èpica joglaresca de tradició oral) s'estendrà ràpidament a terres de Catalunya, sobretot degut a una clara afinitat geogràfica -- Occitània se situa a la meitat meridional de l'actual estat francès, amb una extensió d'uns 190.000 km2--, jurídica --les relacions vassallàtiques feudals són similars-- i idiomàtica --les llengües provençal icatalana són neollatines i tenen moltes semblances. Però el vincle més decisiu és de tipus polític, donat que els comtes catalans es preocupen d'assegurar una certa unió amb els comtats d'Occitània, excercint una política ultrapirinenca que es consolidarà amb el matrimoni entre el comte Ramon Berenguer III i la princesa Dolça de Provença (1112), el casament entre Ramon Berenguer IV i la princesaPeronella (1137) i la incorporació del Rosselló (1172) i del Pallars Jussà (1192) a les terres de la corona catalano-aragonesa, ja en temps del primer comte-rei, Alfons I el Trobador. La monarquia francesa, però, no permetrà l'hegemonia catalana i la seva aliança amb el papa Innocenci III propiciarà una guerra religiosa contra el catarisme, corrent espiritual considerat herètic per l'Església...