Guillem d'Ocam
Páginas: 3 (744 palabras)
Publicado: 26 de octubre de 2013
GUILLEM D’OCCAM
El segle XIV: una època de crisi
La crisi del segle XIV és una crisi de creixement: es passa d’un món feudal a un món burgés, d’un món dirigit per la religió a un mónsecularitzat, de preocupacions intel·lectuals centrades en la causa primera a l’anàlisi de les causes segones, d’un món d’essències a un món de fenòmens.
Aquesta crisi es manifestà en tots els aspectes de lavida humana i natural. Així, hi hagué una crisi demogràfica (Peste Negre) que ocasionà una crisi econòmica (sequeres, males collites i fam) que ambdues portaren a la crisi social (revoltes camperolesi decadència institucions).
Políticament: mort del papa Bonifaci VIII per el que acabà amb la darrera temptativa de restaurar el Sacre Imperi Romanogermànic sota la direcció del papat; trasllat dela cort papal a Avinyó, fet que produí la submissió del papat al rei de França; i un resultat similar el va tenir la Guerra dels Cents anys.
En l’àmbit del pensament, l’averroisme fou vençut i Tomàsd’Aquino aconseguí mantenir un equilibri entre la raó i fe que es trencà aviat amb el franciscanisme (Duns Escot i Guillem d’Occam), que postulava el nominalisme davant l’essencialisme grecomedieval.El resultat de la ruptura provocà la separació definitiva de la ciència(raó) i la teologia (fe).
Les grans Summae del segle XIII (síntesi de tot el saber de l’època i comparables amb catedralsgòtiques per la seva estructura, completesa i disposició) feren aigües amb l’escissió de raó i fe i donaren pas des de l’àmbit de la fe a corrents místics populars, i des de l’àmbit de la raó a dirigirl’interès cap a la investigació natural.
La crítica de Guillem d’Occam
L’omnipotència divina i el principi d’economia
La crítica de Guillem d’Occam es fonamenta en dos principis:
L’omnipotènciadivina. Guillem d’Occam portà el postulat de totpoderós (omnipotència divina) fins a les últimes conseqüències:
RAMON LLULL (se’l coneix com el Doctor...
El segle XIV: una època de crisi
La crisi del segle XIV és una crisi de creixement: es passa d’un món feudal a un món burgés, d’un món dirigit per la religió a un mónsecularitzat, de preocupacions intel·lectuals centrades en la causa primera a l’anàlisi de les causes segones, d’un món d’essències a un món de fenòmens.
Aquesta crisi es manifestà en tots els aspectes de lavida humana i natural. Així, hi hagué una crisi demogràfica (Peste Negre) que ocasionà una crisi econòmica (sequeres, males collites i fam) que ambdues portaren a la crisi social (revoltes camperolesi decadència institucions).
Políticament: mort del papa Bonifaci VIII per el que acabà amb la darrera temptativa de restaurar el Sacre Imperi Romanogermànic sota la direcció del papat; trasllat dela cort papal a Avinyó, fet que produí la submissió del papat al rei de França; i un resultat similar el va tenir la Guerra dels Cents anys.
En l’àmbit del pensament, l’averroisme fou vençut i Tomàsd’Aquino aconseguí mantenir un equilibri entre la raó i fe que es trencà aviat amb el franciscanisme (Duns Escot i Guillem d’Occam), que postulava el nominalisme davant l’essencialisme grecomedieval.El resultat de la ruptura provocà la separació definitiva de la ciència(raó) i la teologia (fe).
Les grans Summae del segle XIII (síntesi de tot el saber de l’època i comparables amb catedralsgòtiques per la seva estructura, completesa i disposició) feren aigües amb l’escissió de raó i fe i donaren pas des de l’àmbit de la fe a corrents místics populars, i des de l’àmbit de la raó a dirigirl’interès cap a la investigació natural.
La crítica de Guillem d’Occam
L’omnipotència divina i el principi d’economia
La crítica de Guillem d’Occam es fonamenta en dos principis:
L’omnipotènciadivina. Guillem d’Occam portà el postulat de totpoderós (omnipotència divina) fins a les últimes conseqüències:
RAMON LLULL (se’l coneix com el Doctor...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.