GUIO D ANALISI PICTORIC

PINTURA

ESQUEMA DE COMENTARI


DOCUMENTACIÓ GENERAL

Catalogació
Títol: Nom oficial i també, si en té, nom amb que és coneguda popularment la pintura.
Autor: Qui ha fet la pintura. Si no es coneix, direm que és anònima
Cronología: Data de l’obra. Pot passar que l’execució d’una pintura sigui de llarga durada, en aquest cas, indicarem tant la data d’inici com la d’acabament.Quan no se’n sàpigala data exacta s’intentarà situar cronològicament a partir d’estudis cronològics comparatius.
Comitent: Persona que encarrega la pintura
Destinatari: Persona a la que va destinada la pintura.

Dades externes
Suport: Superficie sobre la qual s’ha plasmat la pintura (Taula; de roure, pi, tiler,castany…
Llenç; de sarga, d’espiga, damascat…; pergamí; paper; papir; coure; llautó; ivori; marbre;pissarra; altres materials minerals o sintètics…
Tècnica: Tipus de pintura que s’ha utilitzat; al fresc, al tremp, a l’oli, aquarel·la,
Encàustica, pastel, collage
Materials: Materials necessàris per elaborar la tècnica: pigments; Aglutinants: cola, oli de llinosa, goma aràbiga, parafina…diluients; aigua, trementina…
Eines: Pinzells de diferents pèls, espàtules , burils, esponjes…
Dimensions: Com adisciplina que treballa la bidimensionalitat, la pintura té dues mesures, i sempre amb aquest ordre, alçada i amplada.
Localització
- Original: La pintura és un objecte moble, que pot canviar de situació. Per això és important conèixer el lloc per el qual fou dissenyada una pintura, perquè un canvi d’emplaçament pot comportar, un canvi de funció d’estètica…
- Actual: Indret on es conserva l’obra enel moment de fer l’estudi. Si roman encara en el lloc original, direm que és in situ.
Tipologia: Si és figuratiu (representa objectes o èssers) o abstracte.


ANÀLISI FORMAL

Descripció: Explicació de les formes i objectes que hi veus de esquerra a dreta.
- Estudi de la figura: De quina manera es representa el cos humà; naturalista, realista, antinaturalista, naïf, estilitzat…
- Expressió: :Gest, actituds (rostre, mans, cabells), idealitzada, alegre, trist, realista, antinatural, patètica, teatral... Adequació de la forma al conjunt.
- Anatomia: Existència o no d’un estudi anatòmic; tors, abdomen, separació de plans corporals, posició de braços, relació de les extremitats, el “contraposto”
- Vestit: Moda històrica, tela: abundant, fina, lleugera…, draps mullats, forma i disposiciódel plecs: angulosos, fracturats, ondulants, agitats…, línies paral·leles, concèntriques, ondulades, en zig-zag…
- Proporcions i escales: Cànon: mides reals, ideals, jeràrquiques, àurees…


Predomini de la recta o de la corba
Dins d’els elements que componen el quadre hi pot haver un predomini de línies rectes o corbes

Perspectiva
Cònica (Línies de fuga cap a un punt central en l’horitzó),aèria, lineal, axonomètrica, cavallera.
Recursos que suggereixen profunditat com a colors (càlids endavant, freds enrrera), superposicions d’elements, dimensions d’objectes…

Colors
Tipus de colors que predominen en la pintura: freds: blaus, verds…càlids: vermells, violetes…; primaris, secundaris, terciaris. Complementaris…

Llum
La pintura s’ha fet amb llum real, de taller, natural… Les ombresindiquen la direcció de la llum

Composició
Tota pintura manté un equilibri intern que, generalment es pot observar clarament o bé subjectivament. Si l’obra és visualment expansiva, direm que és oberta, si en canvi, és introspectiva, direm que és tancada, Si presenta un eix central i els laterals compositivament iguals, direm que és simètrica. Si té un vèrtex a la part superior i descansa sobre una baseàmplia, direm que és triangular, si és rodona, direm que és circular, horitzontal, vertical…
- Línies estructurals de l’obra: Les anomenades línies compositives assenyalen el moviment intern d’una obra; es tracta d’unes línies imaginàries que visualitzem perquè l’artista ha donat protagonisme a certes formes que constitueixen el ritme de la pintura. Cal dibuixar-les en l’obra.
- Forma...