hamlet

PREGUNTA 3

1. Manté els cinc actes de la tradició clàssica, però no se sotmet a les unitats de lloc, temps i acció. Pot mesclar prosa i vers, i elements novel·lescos, tràgics i còmics (l’actitudhumorística dels enterramorts contrasta amb el lloc en què es troben). La mescla de gèneres permet el contrast permanent entre la gràcia i el desastre, entre l’humor i el drama. L’alternança d’allòcòmic amb allò tràgic pot donar-se de forma quasi irreverent, a causa de la juxtaposició (hi ha elements bufonescos un moment abans o després d’un clímax tràgic).
2. No obstant això, la poètica teatralde Shakespeare pren elements fonamentals de la tragèdia clàssica: el tema de la fatalitat encadena els distints esdeveniments (mort de Poloni, embogiment i suïcidi d’Ofèlia, venjança de Hamlet); elpatetisme s’aprecia en les intervencions angoixoses i les morts successives; la catarsi purificadora explora les emocions de l’espectador.
3. El diàleg amb altres tradicions teatrals enriqueix lavisió teatral de Shakespeare. La influència del teatre italià s’aprecia en les històries, les anècdotes i els arguments, en l’aparició d’elements fantàstics i en la continuïtat de la figura del«pallasso» (enterramorts). Coincideix amb el teatre barroc en l’ús de recursos retòrics i en la crítica de l’estupidesa cortesana.
4. Les seues obres es caracteritzen per una gran perfecció tècnica en elsmúltiples aspectes del signe teatral: trama, llenguatge, personatges, signes escènics.
5. Les trames i històries teatrals són complexes, i es desenvolupen i es resolen amb gran mestria, amb el suportd’una poderosa imaginació (amb elements de màgia o fantasia) i l’ús de la violència. Desenvolupa diverses línies de trames (poder, amor i rivalitats) i altera la idea de qui ha de ser el protagonista.
6.Domina el gust pel llenguatge (la frase brillant, el joc de mots enginyós o la comparació sublim). El teixit textual fon amb gran precisió elements dramàtics i lírics, la qual cosa proporciona...